Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com ho poden fer els periodistes actuals per combatre les formes invisibles de la censura contemporània? Noam Chomsky, resumeix la pregunta de Sergi Picazo, co-coordinador de l’Anuari Mèdia.cat i inclosa com a epíleg d’aquest. Els silencis mediàtics del 2012, amb tres ratlles: “Amb honestedat i integritat, i tanmateix amb els ulls ben oberts. Aquestes qualitats del periodista no són benvingudes pels més poderosos. Ells prefereixen l’obediència”.

Chomsky –un dels teòrics de la comunicació més importants encara vius i col·laborador del Project Censored estatunidenc, on s’emmiralla l’Anuari Mèdia.cat- juntament amb Edward Hermann, va escriure el 1988 Els Guardians de la llibertat, una precisa anàlisi sobre com circula i com no la informació dins el sistema de mitjans de comunicació d’una democràcia liberal. Sense una censura explícita –Chomsky reconeix que al seu país, els EUA, “hi ha un molt alt nivell de protecció de la llibertat d’expressió, potser únic al món”- una informació qualsevol ha de passar per cinc filtres abans d’esdevenir notícia: els interessos del propietari del mitjà i dels empresaris propers; els valors dels anunciants del mitjà; la preponderància de les fonts amb més poder social, econòmic i polític; els litigis judicials, les querelles i les amenaces, fins i tot dels mateixos lectors; i la ideologia dels periodistes del mitjà. A això cal sumar-hi, a més, la censura del minut –falta de temps i espai per explicar les notícies- i el treball accelerat dels periodistes. És el que Chomsky i Hermann van anomenar el Model Propaganda, capaç de construir un “consens manufacturat” sense necessita la redacció de cap llei que l’imposi.

Potser per això, el model no és rígid i permet que, a vegades, els mitjans publiquin informacions que contrarien els seus anunciants o que donin espai a veus dissidents. “Seria molt naïf dubtar que els propietaris i els inversors dels mitjans no influeixen en el seu propi mitjà amb afany d’aconseguir el màxim benefici econòmic”, recorda Chomsky, encara que la seva crítica va més enllà de les polítiques empresarials concretes de cada conglomerat mediàtic quan afirma que “la cultura dels periodistes està tan influïda per l’Estat i pel poder privat com ho està la cultura moral. Els mitjans dibuixen el món dintre d’aquest marc mental i des de les mateixes fonts”.

Un esforç per trencar tabús i esquemes prefixats per aquest “consens chomskià” present en la tercera edició de l’Anuari Mèdia.cat que es farà públic avui a les 7 de la tarda a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Fins llavors, quan s’actualitzarà el web de l’Anuari amb els 15 reportatges i els quatre vídeos inclosos, no es faran públics quins han estat els temes escollits.