1 de maig de 2015. Telenotícies vespre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dimecres passat, 1 de maig, uns quants usuaris de les xarxes socials expressaven la seva desaprovació envers els Telenotícies de TV3 ja que, segons ells, dedicaven un temps excessiu als esports (en especial, al Futbol Club Barcelona) en comparació a algunes manifestacions de l’1 de maig, per una banda, o a la cultura que es desenvolupa el país, per l’altra. Cert és que el debat no és nou. Però igualment cert és que de raó tampoc els en sobra. Mirant-me el melic, per exemple, de les manifestacions que hi va haver a les comarques gironines per l’1 de maig, n’hi va haver que ni tan sols van tenir el seu segon d’imatge al Telenotíces tot i mobilitzar centenars de persones i dels espectacles culturals del país hi aparegué únicament i sorprenent (positivament) la Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord.

Com a país estem a punt de fer 18 anys. Camí per córrer, somnis i moltes opcions per endavant. Alguns periodistes preferirien fer com sempre, seguir l’ofici del pare i que no es mogués gaire res a casa. D’altres ens hem posicionat fa temps per estripar la baralla, aprofitar la voluntat de deixar de ser masovers i les ganes de posicionar Catalunya i els Països Catalans al món. L’oportunitat política és incalculable com per dir “això no va amb mi”. I en aquest procés és evident que ens plantegem també, quan trobem un moment per fer-ho enmig de la precarització, com haurien de ser el periodisme, els mitjans i per què no els Telenotíces de la cadena pública de televisió d’una Catalunya independent?

Apareix a les converses. Pots sonar freak, però de tant en tant passa. Com serà el Telenotícies de l’1 de maig del 2015? I surten preguntes. Seguirem, tot i la bona feina que s’ha fet i es fa a TV3, tendint cada vegada més a l’espectacularització de l’exposició de les notícies i la sobrepresentació d’alguns esports per sobre la resta d’informacions que afecten el país? Ens plantejarem establir definitivament com a criteri que les declaracions en llengua no catalana es subtitularan sempre per facilitar que s’entenguin millor uns fets i les seves valoracions i s’ajudi també a l’aprenentatge d’aquestes llengües? Tindrem per fi les mans “prou lliures” i la consciència prou clara per parlar amb naturalitat dels Països Catalans i enfortir el marc comunicatiu nacional? Quines fonts utilitzarem? Serem capaços de desenvolupar una xarxa de periodistes i corresponsals prou forta i amb recursos per explicar què succeeix arreu del món sense els filtres dels interessos exteriors?, Vocabulari? 2.0? etc.

De preguntes en són moltes. Per sort, la majoria de periodistes també tenim respostes a com ens imaginem aquests Telenotíces. Massa anys mirant-los amb ulls de periodistes, suposo. En aquest context, doncs, el nostre compromís hauria de ser aconseguir crear i socialitzar aquest debat. Més enllà de resistència, exemples com “Mitjans en lluita” que ha servit per crear un espai de treball i de trobada, el propi Grup Ramon Barnils o les experiències (pràctiques) dels Anuaris Mèdia.cat ens han de servir per motivar-nos a engegar aquesta part del “procés” que ens pertoca especialment a nosaltres. Dic especialment perquè, sens dubte, lluny del gremialisme, aquest debat l’hem d’aconseguir transportar arreu. I no com un caprici sinó perquè no dic res de nou si recordo que, depenent del periodisme que es fa en un país, se’n pot deduir el grau de llibertat i de democràcia. Ja ho diuen els amics Obrint Pas “Som una història per guanyar, tot un futur per començar”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.