Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Directiva de la Unió de Periodistes amb Sergi Pitarch al centre

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sergi Pitarch és periodista, treballa a Levante-EMV i des de fa dos mesos és el president de la Unió de Periodistes Valencians, la principal associació professional del País Valencià.

Quina és la situació de la Unió de Periodistes ara mateix?

La nostra associació està més forta que mai, amb més afiliats, més activitat i reconeguts com a interlocutors per a totes les institucions del sector. Això encara té més mèrit si és té en compte que passa en un context de crisi brutal del sector, amb un 45% d’associats a l’atur i els estudiants de periodisme sense cap perspectiva de futur.

Com es pot combatre aquest terrible panorama laboral?

Nosaltres estem fomentant l’autoocupació. El sistema empresarial mediàtic està en crisi i és incapaç d’absorbir tots aquests periodistes. És impossible. Nosaltres estem enfocant la nostra activitat formativa cap a cursos de cooperativisme, autònoms, i també xarxes socials, posicionament a internet i les ferramentes necessàries per a crear mitjans digitals.

En els Premis Llibertat d’Expressió de la Unió concedits enguany us heu centrat en els acomiadaments de periodistes i, concretament, en el cas de RTVV. Es pot mantenir la qualitat dels mitjans amb les plantilles actuals?

La pregunta no és ja si es pot mantenir la qualitat dels mitjans, sinó la qualitat de la democràcia. Cada volta hi ha menys qualitat, menys periodistes i menys mitjans i això posa en perill la democràcia mateixa.

Per exemple podem parlar del cas de l’accident del Metro del 2006. La comissió parlamentària va tancar-se en fals, els jutjats van arxivar-lo. Si aquest s’ha mantingut viu ha estat gràcies als periodistes –i no em referisc sols a Salvados- que han seguit investigant i traient noves proves que ara podrien servir fins i tot per a reobrir judicialment el cas.

En canvi el País Valencià sembla que desapareix mediàticament. No sols es destrueix RTVV. La majoria de mitjans estatals redueixen o tanquen les seves delegacions al territori.

Sí, el sistema comunicatiu valencià, si és que açò ha existit mai, ha saltat literalment pels aires. És un drama.

Tornant als digitals. Al País Valencià el panorama de mitjans digitals és bastant desolador, almenys comparant-lo amb el que hi ha a Catalunya, Madrid o fins i tot un territori més petit com les Balears, on es poden trobar molts digitals especialitzats per temàtiques o línies editorials.

És cert, ací aquest tipus d’iniciatives no han tingut gaire suport de la societat civil, dels empresaris o de les institucions. Cal fer molta pedagogia i explicar que cal més mitjans i més plurals per tal que la societat, en conjunt, els dones suport. No hi pot haver salut mediàtica sense mitjans privats i de la societat civil que siguen forts.

Un suport institucional difícil en temps de retallades.

Tampoc no tot el suport ha de ser econòmic. El cas del repartiment de les freqüències de TDT és paradigmàtic. Va marginar-se i ofegar-se empreses valencianes solvents com InfoTV o TeleElx i en canvi va premiar-se empreses fantasma vinculades al Gürtel o empreses de Madrid com Intereconomía o Libertad Digital totes de la mateixa tendència.