Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Entrevista a Dolor Genovès, directora d'”Hola Europa”.

TV3 va emetre dimarts el documental “Hola Europa” amb arguments en favor de la independència de Catalunya. El reportatge va tenir un gran èxit, amb més de 600.000 espectadors i milers de comentaris a les xarxes socials, arribant a ser tendència mundial a Twitter. El documental, dirigit per Dolors Genovès, ha rebut fortes crítiques per part dels sectors contraris a l’autodeterminació o la independència, però també hi va haver molts comentaris d’espectadors simpatitzants amb la idea que no van acabar d’estar d’acord amb alguns dels seus plantejaments.

Mèdia.cat ha parlat amb Genovès per tal d’aclarir alguns d’aquests dubtes:

Molts internautes comentaven que aquest era un document només apte per a convençuts. Quin era el seu públic, els qui ja estan convençuts o tractava d’arribar als indecisos?

Hola Europa fa un retrat de la qüestió en aquest moment. Amb solidesa i arguments desmunta el discurs de la por amb el que tracta de combatre’s la voluntat sobiranista i dibuixa el panorama on som ara mateix.

En aquest sentit va destinat al públic de Televisió de Catalunya en general, sense plantejar-se si estan d’acord o no amb la independència o si tenen dubtes.

Una altra crítica és que no reflectia les raons del no.

Els ciutadans de Catalunya patim cada dia un bombardeig del no des de mitjans espanyols i també catalans, no crec que les raons del no siguin desconegudes per ningú i que sigui imprescindible que surtin en aquest documental precís. Dit això haig d’explicar que vaig preguntar fins a 15 persones partidàries de romandre a Espanya –totes catalanes- per tal que exposessin els seus arguments al documental i totes s’hi van negar. A partir d’un cert nombre de negatives t’has de replantejar fer el documental tal i com l’havies pensat, però jo començo a dubtar sobre si realment aquesta gent té uns arguments tan sòlids com diuen.

De totes formes el bombardeig mediàtic contra la independència es basa sobretot en el discurs de la por,  mentides i insults a banda. Però els arguments reposats en contra la independència hi són als mitjans?

Doncs si no tenen sortida mediàtica potser és que no existeixen. Per a mi l’únic argument contrari a la independència que no es diu per que no interessa és la pregunta que farà Espanya sense Catalunya. Cal preguntar-nos si és viable i ningú ho fa perquè crec que tenen por a explicitar-ho.

També ha semblat que tot ho plantejava com “massa fàcil”, que eludia parlar de les autèntiques dificultats del procés sobiranista.

El documental no nega les dificultats però el que sí té és un principi segons el qual la democràcia no és divisible. Defensa que de forma pacífica tot col·lectiu humà té el dret a decidir que vol ser i com organitzar-se. I aquest és el punt decisiu de tot plegat i contra el qual ens trobarem amb totes les estructures d’estat fent l’impossible per impedir-ho. Ara, crec que amb fermesa, intel·ligència i voluntat ho aconseguirem.

Entre els arguments es dóna per fet la voluntat d’entrar a la Unió Europea, no s’esmenten els Països Catalans… s’hi ha amagat una part de l’independentisme?

Òbviament un sol documental de 80 minuts no respon a tot. Qualsevol reportatge té limitacions de temps, ritme, testimonis… sempre queden coses fora.

Hi han mancat dones entre els testimonis?

Hi surten quatre dones i per un esforç meu, gens senzill, de trobar-ne. Els testimonis responen a l’estructura social que hi ha a Catalunya. Qui domina les empreses, els organismes econòmics, els catedràtics?

A més cal tenir en compte que tant la directora com la productora i la muntadora són dones i també formem part del documental.