No deixarem d’explicar

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Enmig d’un dels moments més durs per al periodisme illenc, per als mitjans convencionals, la inventiva i les ganes d’explicar què passa d’una altra manera revolucionen, poc a poc, el panorama comunicatiu balear. Cada vegada n’hi ha més que lluiten en contra de la crisi del sector de la millor manera possible: intentant fer periodisme, amb més o menys recursos, però amb ganes, capacitat d’adaptar-se i de tenir veu pròpia.

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears calcula que a l’arxipèlag s’hi han acomiadat més de mig miler d’informadors des que va començar la crisi econòmica. No se n’ha salvat cap mitjà important i molts companys d’ofici han deixat Mallorca i Menorca. Alguns, per anar a l’estranger a aprendre idiomes fent de cambrers o amb beques irrisòries que no els permeten ni pagar el lloguer. D’altres s’han hagut de rendir i han abandonat la professió. Mentrestant un centre privat, novell i catòlic adscrit a la Universitat de les Illes Balears continua vomitant fornades de graduats mal preparats. I tot això, en el context d’un govern acusat de censurar i manipular els mitjans públics en favor dels interessos del partit de la majoria absoluta, el PP.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

És un panorama lamentable amb molts punts en comú amb la resta dels Països Catalans. I és més trist si es té en compte que d’aquí a pocs dies tancarà el que fins ara ha estat l’únic diari en català de Mallorca, el dBalears. Però no tot és negatiu, enmig del desert sempre s’hi pot trobar una mica d’aigua. L’ARA Balears és a punt de prendre el relleu al dBalears. Un nou diari –nascut de l’impuls d’un grup d’empresaris i periodistes mallorquins que compta amb el suport de l’Ara i un ampli col·lectiu d’accionistes de les Illes Balears– que pretén renovar la manera de fer periodisme imprès i digital a l’arxipèlag.

També cal comptar-hi el procés per engegar Ona Mediterrània, la ràdio impulsada des de l’Obra Cultural Balear que busca omplir el buit informatiu en català que deixa l’emissora autonòmica d’IB3, cada dia més esbiaixada. A Eivissa El nou diari –tot i que amb un bilingüisme arbitrari i anacrònic– renova el periodisme digital de l’illa mentre a Menorca es gesta un nou projecte informatiu col·lectiu. D’altres mitjans més especialitzats, com Bloko –dirigit als joves– i el digital cultural 40 putes aporten originalitat, innovació i inventiva en un dels moments més complicats del panorama comunicatiu illenc. I això sense comptar els portals informatius sorgits des dels moviments socials, com Contrainfo.cat i Sa TevaVisió.

No s’ha perdut tot. Contra els qui pregonen la fi del periodisme hi ha un argument molt senzill: obrir els ulls. Que la manera com s’ha informat fins ara estigui en crisi no vol dir que s’acabi deixant d’explicar què passa al món i a les Illes Balears. Tots aquests projectes són una mostra d’un camí que tot just es comença a dibuixar perquè el periodisme no es mor, canvia; i els encarregats de fer-lo evolucionar serem, sobretot, nosaltres, els qui ens dediquem a explicar. Vull ser optimista. Vull pensar que continuarà havent-hi espais per informar de la realitat amb un punt de vista crític i honest. Vull continuar fent periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.