“Decisió valenta”, “coratge”, “heroica”… els mitjans de comunicació catalans s’han bolcat a cobrir la doble mastectomia realitzada per l’actriu estatunidenca Angelina Jolie i a més ho han fet amb un to exageradament elogiós.

L’anunci –realitzat per la pròpia actriu a través del The New York Times– que s’havia sotmès a aquesta intervenció mèdica va ser present ahir a sis portades impreses dels Països Catalans –les quatre de Barcelona a més de Las Provincias i Diario de Mallorca– i ha rebut una considerable cobertura per part de tot tipus de mitjans. Per fer-nos-en una idea: dotze peces sumant les edicions digital i impresa de La Vanguardia, set a l’Ara i Las Provincias o quatre a El Periódico. Segurament molt per sobre de la importància objectiva del fet que una professional de la indústria audiovisual d’un país americà hagi passat per un tractament mèdic preventiu totalment estàndard i aplicat amb normalitat per la sanitat catalana. I és que en molt poques ocasions –i menys en els mitjans que més han exagerat el paper heroic de Jolie- s’ha explicat per què l’actriu és una heroïna. Al cap i a la fi tenia unes possibilitats força altes de contraure una malaltia i ha decidit actuar de forma preventiva per minimitzar-ne els riscos seguint un tractament pesat i dolorós –tenia alternatives, com les revisions periòdiques- però totalment provat com a segur.

La decisió més valenta de Jolie ha estat, segurament, fer pública la seva decisió, motivada, segons explica ella mateixa, per tal d’ajudar a trencar les pors que encara envolten aquesta malaltia encara que sigui a risc que la seva pròpia feminitat sigui posada en dubte. “”Ella ho ha fet amb la millor intenció del món (…), però si el seu missatge no és ben entès pot provocar alarma”, alerten en un comunicat l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Un risc d’alarma que es fa evident quan s’analitzen les seccions en les que s’ha tractat l’anunci de Jolie. Seguint amb els quatre diaris ja citats, 15 notícies relacionades han estat incloses en les seccions anomenades “gent”, “TV” o “tendències”, per nou etiquetades com a “salut” o “ciència”, (i cinc en altres). No cal oblidar –segons informa l’Ara– que la situació de Jolie és força excepcional i que només un 5% de les dones podrien ser portadores del gen Brca1 que augmenta les opcions de desenvolupar la malaltia, ja que ni tan sols així és segur que aquesta ho faci. De fet, a la sanitat catalana, la prova genètica que Angelina Jolie explica que li va costar 3.000 dòlars es fa per prescripció mèdica quan es detecta més de dos familiars amb antecedents de càncer de mama abans dels 60 anys. A partir d’aquí l’opció de la mastectomia preventiva –inclosa la reconstrucció estètica dels pits- és assumida per la seguretat social, encara que n’hi ha d’altres com les proves regulars –fins a un 91% dels càncers de mama diagnosticats a temps són curats- o la quimioteràpia profilàctica. La decisió final recau sempre en la dona amb consell professional.