Ens calen rànquings catalans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ben a prop d’aquesta columna d’opinió trobareu, a l’apartat de Continguts de Mèdia.cat, la darrera taula estadística que he elaborat jo mateix: un rànquing dels llocs més visitats dels Països Catalans. M’ha costat Déu i ajuda aconseguir les dades per fabricar aquesta classificació i això m’ha fet reflexionar sobre la manca de rànquings catalans de qualsevol matèria, tenint en compte els milers de llistes classificatòries que es poden trobar a Internet d’àmbits espanyol, europeu o mundial.

La fal·lera per classificar les coses de més a menys valor és tan antiga com les societats humanes, però crec que els periodistes som el col·lectiu professional més procliu a fer servir les llistes ordenades. En el món dels esports, per exemple, penseu en els medallers olímpics, el rànquing ATP per classificar els tennistes o el rànquing FIFA de clubs per saber si el Barça va davant o darrere el Reial Madrid. En el món econòmic, hi ha rànquings per a tot: per classificar les empreses segons els beneficis, les ciutats més atractives per fer negocis o els estats amb més PIB per habitant (economia i rànquings han anat sempre molt units). Per no dir res del món de la cultura, amb els Top 10 dels llibres més venuts o les llistes radiofòniques d’èxits, sigui l’anglosaxona “The Hot 100” o l’espanyola “Los 40 principales”.

Amb el boom d’Internet, això de les classificacions s’ha disparat i fins i tot hi ha webs especialitzades en construir rànquings a partir de les votacions dels usuaris seguidors, com ara Ranker o The Ranking. En aquest cas, hi ha un evident interès comercial, ja que votant les diferents llistes (classificades en categories), els visitants participen en sortejos i altres reclams. I aquí entra la meva queixa com a periodista català que intenta construir sempre un discurs autocentrat en el país i no dependent d’àmbits geogràfics i lingüístics més amplis: no trobo rànquings catalans de gairebé res.

És cert que, en l’àmbit musical, la revista Enderrock n’ha propiciat uns quants: els 100 millors discos del jazz català (convertit en un llibre), les 100 millors cançons del pop en català de la dècada i altres de similars. També hi ha una web dedicada als millors videoclips catalans. Tenim el rànking de periodistes catalans amb més seguidors a Twitter que elabora Saül Gordillo: Andreu Buenafuente n’és el Top 1, amb més d’un milió de seguidors, segons la darrera actualització, del passat 12 de març. I hi ha el rànquing de mitjans de comunicació digitals en català, publicat conjuntament per OJD Interactiva i les associacions ACPG, ACPC i APPEC: Televisió de Catalunya i el diari Ara n’ocupen les dues primeres posicions en la darrera actualització, d’abril de 2013.

Però no n’hi ha prou, ens calen molts més rànquings catalans i no només basats en el tema lingüístic: aeroports amb més passatgers, ports amb més mercaderies, universitats amb més alumnes, clubs amb més socis, empreses amb més treballadors, carreteres amb més revolts, rius amb més cabal…. tot això d’àmbit del país sencer, per descomptat (no s’hi val per comunitats autònomes espanyoles, que ja me la conec aquesta trampa). Qui tindrà la bona iniciativa de fer la pàgina web dels rànquings catalans?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.