Les portades dels diaris i les tertúlies dels mitjans audiovisuals s’omplen amb la mort ahir en un carrer de Londres d’un soldat, degollat brutalment. Uns fets que la majoria de mitjans –i el mateix Govern britànic- no s’han estat de definir com un “atemptat terrorista”, a pesar d’alguns detalls estranys a tenir en compte, com que els autors es quedessin a l’escena del crim explicant els seus motius als vianants que els filmaven en vídeo.

La investigació judicial aclarirà, en tot cas, si es tracta d’una acció organitzada i motivada políticament o d’un acte psicòpata, però la sobrecobertura que ha tingut aquest fet es fa més evident si és compara amb una altra mort ahir a Boston, relacionada amb les explosions que van commocionar la ciutat estatunidenca. Llavors Mèdia.cat ja va comprovar com tres morts a Boston eren molt més mediàtiques que números molt més alts a altres parts del món. Ara, però, sembla que no n’hi ha prou amb l’origen geogràfic de la víctima.

Ahir va morir Ibragim Todaxev, de 27 anys i conegut de Tamerlan Tsarnaev, un dels sospitosos dels citats atemptats. Todaxev, com Tsarnaev, va ser abatut per la policia, però el seu cas no ha estat tractat tan abastament com el de Londres, a pesar que, periodísticament, hi ha moltes més preguntes per fer-se.

La majoria de diaris catalans s’han limitat a publicar els teletips d’agència, en alguns casos en un format realment breu, com El Punt Avui. Altres, com l’Ara, han dedicat set peces als fets de Londres per una als de Boston, que a cap diari ha arribat a portada. El portal 324 ha publicat un breu sense signar i sense cap vídeo relacionat.

Els diaris que han seguit més el cas han estat els madrilenys El País i El Mundo –amb corresponsals als EUA dedicats al tema- però el resultat encara és pitjor. El diari de Unidad Editorial arriba a titular que “Tamerlan i un txetxè d’Orlando Todaxev] van matar a tres persones el setembre de 2011”, sense ni tan sols incloure el “suposadament” de rigor.

Però és la crònica dels fets, basats en la versió policial i que és publicada sense posar-la en dubte, quan  són inevitables les preguntes més bàsiques: Com un policia sol interroga un perillós sospitós –practicant de les arts marcials- a casa seva tot intentant que s’autoinculpi d’un triple assassinat? A més ho fa en un lloc on aquest té accés fàcil a un ganivet? Per què no va ser detingut i interrogat a un lloc segur on no pogués fer-se mal a ell mateix o a tercers? I més tenint en compte que l’FBI fa setmanes que l’investiga i el segueix i té constància d’un caràcter agressiu?

Però les morts en el transcurs de detencions continuen sent un tema que els mitjans prefereixen no tractar profundament –ni tan sols en un cas tan mediàtic com el de Boston- com prova el fet que el tercer tema més silenciat del 2012, segons l’Anuari Mèdia.cat, va ser, precisament, els onze morts sota custòdia policial ocorreguts als Països Catalans.