La caverna nostrada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja es troba a la categoria de tòpic l’afirmació que les portades de La Razón o les tertúlies de la COPE són “fàbriques d’independentistes”. La millor forma d’arribar a la conclusió que l’Espanya plural i federal que ens permetria ser espanyols sense haver de renunciar a ser catalans és impossible és fer un passeig per segons quins mitjans o escoltar segons quins altament influents –o no, però això ho deixem per un altre dia- creadors d’opinió.

Però tot i que la virulència d’aquests mitjans no ha disminuït en els darrers mesos sí que és fàcil percebre com l’entusiasme independentista s’ha refredat després del clímax de la passada Diada i –segons les enquestes- el suport a l’estat propi s’està estancant i no queda clar que les bosses d’indecisos que resten es vagin convencent dels avantatges de sortir d’Espanya. Fins ara s’ha fet la part més “fàcil” -encara que no ho hagi estat- i que és convèncer els ja catalanistes que no hi havia futur dins l’Estat espanyol i mobilitzar-los. Però el repte actual és molt més complex: explicar a una bona part dels ciutadans del país que se senten espanyols o com a mínim no se senten especialment catalans que l’autodeterminació és un exercici democràtic i que amb la independència tindrem la possibilitat de construir una cosa nova que no és, obligatòriament, un simple canvi de bandera i idioma oficial. És una tasca ingent, difícil, que requereix molta intel·ligència i en la que no serveixen molts dels arguments i tàctiques emprades fins ara.

En aquest moment hi ha alguns mitjans i periodistes independentistes que més aviat sembla que entorpeixin enlloc d’ajudar. Seria aquest espai que identificaria com la “caverna nostrada”, les fàbriques de fer unionistes. Encara que òbviament no estiguin a l’alçada dels de la caverna espanyola –ni per capacitat mediàtica ni per virulència dialèctica- fan el seu mal. Ara mateix hi ha una part del sobiranisme que actua com si ja hagués guanyat i respon amb prepotència i menyspreu qualsevol crítica –per constructiva que sigui- i qualsevol dubte. Sembla com si de sobte Catalunya estigués habitada per una massa homogènia catalanista i plenament convençuda de la independència excepte una minoria irredempta d’espanyolistes inadaptats i botiflers als quals no val ja la pena tractar de convèncer. Una caverna per la qual, qualsevol “però”, no ja a la independència, sinó fins i tot a com s’està conduint l’actual procés són signes de debilitat i traïció i no imprescindibles debats democràtics.

Només cal llegir –per posar un exemple,- els comentaris que va rebre Roger Palà quan va expressar les seves crítiques al documental Hola Europa, no ja les centrades en la seva deontologia periodística sinó fins i tot aquelles parts que qüestionaven el seu encert estratègic. És igual, en això la caverna catalana s’assembla molt a la seva homòloga espanyola i té una imatge de país homogènia i homogenitzadora.

I això és precisament el que menys necessitem a l’hora de convèncer als ciutadans de Catalunya genuïnament demòcrates que la independència és una oportunitat única per construir un país entre tots, per a tots i com decidim nosaltres.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.