Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La concentració que va convocar-se ahir a Burjassot contra l’alcalde de la ciutat, Jordi Sebastià, tenia força elements que la feien noticiable. El més important dels quals era, probablement, que per primera vegada el PP compartia cartell i convocatòria amb grups obertament d’extrema dreta i acusats d’atiar accions violentes, com España 2000 i el Grup d’Acció Valencianista (GAV). L’acte també era important, però, per que a l’estil de la “batalla de València” de finals dels anys 70 i inicis dels 80, venia a justificar políticament una sèrie de sabotatges, boicots i amenaces patides per diferents persones i institucions. La més rellevant de les quals és la pintada amb insults i amenaces a la façana de la casa del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer –càrrec equiparable al d’un conseller-. Pocs dies abans ja havia estat boicotejada una lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés a Burjassot i, la vigília, sabotejada l’estàtua al poeta que hi ha a la localitat. També hi ha nou persones encausades per haver amenaçat l’alcalde de Burjassot a través de Facebook.

A pesar d’aquest enrariment del clima polític que suposava la concentració d’ahir, avui cap dels principals mitjans valencians –Levante, Las Provincias i Canal 9- ha publicat cap informació sobre el tema. Tampoc ho han fet els tres diaris madrilenys amb més implantació al País Valencià, El Mundo, ABC i El País.

En canvi, els mitjans catalans sí han considerat rellevant la informació i tant El Punt Avui com l’Ara ho han publicat de forma destacada a la seva portada digital. També ha seguit abastament el tema Vilaweb, destcant-ho en portada i editorial inclosa, i se n’han fet ressò altres digitals que segueixen menys l’actualitat valenciana, com Nació Digital o El Singular Digital.

En favor dels que han decidit no publicar la notícia pot argüir-se que la convocatòria a dures penes va sumar un centenar d’assistents, però la repetida tendència a minimitzar o ocultar les accions violentes de l’extrema dreta per part d’alguns d’aquests mitjans fa pensar en altres motivacions. Excepte Levante, cap dels mitjans que no han informat de la concentració d’ahir tampoc ho va fer del boicot a l’homenatge a Estellés. L’atac al portal de Ramón Ferrer només va merèixer un breu d’agència i sense imatge a Las Provincias, interès que contrasta amb l’àmplia cobertura de l’escarni davant el domicili del diputat popularista Esteban González Pons.

El silenciament de l’activitat dels grups ultres està considerat com una de les primeres condicions per a la impunitat de la que gaudeixen al País Valencià, i va ser inclòs en la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat.