La protesta d’ahir dels bombers davant el Parlament de Catalunya i la posterior càrrega dels Mossos d’Esquadra és avui a la principal imatge de portada de The New York Times i també de la seva edició internacional, l’International Herald Tribune. En contrast, dels quatre diaris impresos a Barcelona només l’Ara ha cregut convenient destacar una imatge dels mateixos fets en la seva portada i en una posició i mida menys destacada.

Naturalment, en el context de retallades i protestes que viu bona part d’Europa, la concentració dels bombers catalans no és tan transcendental com per obrir dos dels diaris més influents del món, però just ahir es feien públiques les noves exigències de la Comissió Europea a l’Estat espanyol i una imatge de protestes era una bona forma d’acompanyar gràficament la notícia. Si a més, aquesta era tan espectacular com la publicada ahir, doncs encara millor. De fet, les imatges dels bombers envoltats de foc i els mossos carregant han donat la volta al món i les han destacades mitjans tan diversos com la televisió estatunidenca NBC, el diari anglès The Guardian o el digital The Huffington Post en les seves seccions de millors imatges del dia.

Però en canvi els rotatius barcelonins no han pres la mateixa decisió editorial. La Vanguardia i El Punt Avui van preferir il·lustrar les exigències d’austeritat europees amb retrats d’Olli Rehn, comissari d’Economia, i Mario Draghi, president del BCE, respectivament. Per la seva banda El Periódico i l’Ara no han il·lustrat la notícia de les noves retallades –que en tots els casos és el titular central- i han deixat la imatge principal a la primera boda gai a l’Estat francès.

No és la primera vegada que una imatge espectacular de protestes a Barcelona és recollida per la premsa internacional mentre passa desapercebuda per la catalana. Per l’exemple, la vaga de fam de treballadors de Telefónica en contra d’un acomiadament. Le Monde va arribar a parlar-ne en portada mentre els mitjans d’aquí l’obviaven clarament. En un altre cas, un reportatge fotogràfic sobre els efectes de la crisi a l’Estat espanyol a The New York Times signat pel fotògraf català Samuel Aranda va rebre una onada de crítiques per “esbiaixat”, “alarmista” i “manipulador”.