Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La Plataforma per un Nou Model Energètic presenta aquest matí –coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient- una denuncia davant la Fiscalia Especial contra la Corrupció, a Madrid. Amb el seu escrit, la Plataforma vol que determini si hi ha hagut tràfic d’influències o prevaricació en les decisions preses per antics presidents del Govern, ministres i altres alts càrrecs que van determinar la configuració de l’actual model energètic estatal i que avui s’han integrat en la direcció de grans empreses de l’energia.

La denúncia ve acompanyada d’una campanya de mobilització virtual que, sota el lema “Stop portes giratòries” –en referència a l’expressió argentina que il·lustra la relació entre governs i empreses- ha rebut el suport de més de 80.000 persones en menys de 48 hores.

Aquesta història només ha estat notícia destacada –fins on ha pogut saber Mèdia.cat- al digital InfoLibre, a més d’alguns blogs i petits digitals especialitzats en informacions de l’ecologisme.

Naturalment pot argumentar-se que els fets per si mateixos no serien noticiables, almenys fins saber si la fiscalia accepta a tràmit la denúncia, però en l’actual periodisme en el que tots els mitjans tracten d’arribar primer a una història, fins i tot abans que aquesta hagi passat, és força discutible la sobtada prudència dels mitjans.

Primer de tot per que la Plataforma per un Nou Model Energètic no és un grupuscle estil Manos Limpias, les querelles del qual acostumen a arribar als mitjans de forma molt més immediata, sinó un col·lectiu que agrupa bona part del moviment ambientalista estatal, amb organitzacions del pes de Greenpeace, WWF, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció o Tanquem les Nuclears, a més d’altres cooperatives, sindicats o partits, tals com Som Energia, Ecoo, CCOO, ICV, IU, Equo o el PSOE, i així fins a 146. A més, la denúncia ve recolzada per 80.000 signatures ciutadanes en una època on els mitjans van plens de notícies sobre coses “que triomfen a la xarxa”, encara que a vegades ni tan sols siguin certes.

També és un factor de noticiabilitat el fet que sigui un tema de gran interès social i que té múltiples enfocaments relacionats amb la vida diària de la gent com la factura de la llum, la creació de treball, la corrupció o el medi ambient. Precisament el capítol de Salvados sobre el model energètic estatal va convertir-se en un dels èxits d’audiència del  programa. A més, arran d’aquell documental, la cadena va patir pressions per part de la patronal de les grans elèctriques, Unesa. Reportatge, per cert, que va tenir una segona part, però no signada per l’equip de Jordi Évole i El Terrat, sinó per la pròpia Plataforma per un Nou Model Energètic que va finançar-lo mitjançant micromecenatge i va estrenar-lo fa tan sols 20 dies sense massa ressò mediàtic, ni tan sols a mitjans, com La Sexta o El Periódico que habitualment fan especial seguiment de qualsevol repercussió que pugui tenir Salvados.

Però a pesar dels escàndols puntuals que han anat apareixent, el tema de les “portes giratòries” –i especialment en un sector fortament regulat com és l’energètic- segueix sent força tabú als mitjans. Els reportatges més globals no només són molt puntuals –i quasi mai excessivament destacats- sinó que la vinculació entre els fitxatges d’ex-polítics i les polítiques públiques queda relegada sovint a premsa especialitzada. Precisament la informació sobre les grans empreses ocupa habitualment els primers llocs en l’Anuari dels silencis mediàtics que edita Mèdia.cat.