Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Té sentit compartir articles que tenen un accés restringit a les xarxes socials? Fa uns dies l’Eduard Voltas explicitava al seu efervescent compte de Twitter que ja no enllaçaria més articles de pagament. Els que són subscriptors ja els deuen haver llegit, i als que no, només els genera frustració; sostenia el periodista.

La reflexió de l’amic Voltas m’ha fet reflexionar sobre l’hàbit de compartir a les xarxes. El practico de fa temps, tant com quan amb prou feina hi havia articles ‘tancats’ a la xarxa. Mereixia una reconsideració, la cosa, certament, perquè és molt el que ha canviat quant als nostres consums informatius. Té sentit compartir aquesta mena d’articles, avui, quan quasi tota la premsa generalista està optant pels murs de pagament?

Crec que sí. Apunto 4 raons.

1. És un incentiu per a valorar els bons articles i la bona feina dels col·legues; i, en tot cas, és un exercici de pedagogia, un recordatori pertinent. Els bons articles tenen un preu, com els llibres, les actuacions en directe, les pel·lícules (que d’altra no hem deixat de recomanar a les xarxes, oi?).

2. D’altra banda, incloure el link es pot entendre com un servei (per mi almenys ho és, un servei): facilita a l’usuari interessat la compra de l’exemplar, o l’aprofitament d’alguna de les ofertes de lectura gratuïta o diferida que ofereixen alguns mitjans. Vaja, que el lector no ha de cercar-lo a través dels capritxosos cercadors interns dels mitjans, feina ben frustrant, també.

3. La combinació d’un text que resumeixi o que accentui un determinat aspecte de l’article amb l’accés directe al mateix pot esdevenir una piulada d’alt valor afegit, que enriqueix la nostra experiència a la xarxa. És la proteïna del nostre TL.

4. Hi ha una munió d’articles interessants sense restricció d’accés. De fet, la nostra blogosfera viu un dels seus moments més dolços, sinó el que més per rigor i ambició de les propostes. Al meu TL conviuen avui de forma equilibrada tota mena de continguts, alguns menen a peatges de pagament, d’altres, segurament la majoria, no.

I sí, d’acord, els diaris han d’oferir un producte més flexible i adaptat a les necessitats del lector promiscu. En parlava, per cert, en aquest apunt de fa unes setmanes. Hi sortirien guanyant ells, i els lectors, que és el més important.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.