Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El tancament via decret llei sorpresa de la ràdio televisió pública grega (ERT en les seves sigles en grec) ha deixat en estat de xoc el país hel·lè i bona part d’Europa. La mesura suposa un enduriment simbòlic –i real, amb gairebé 3.000 treballadors- important de les mesures d’austeritat i converteix aquesta nació en la primera d’Europa sense una ràdio televisió pública.

No han estat pocs els grecs –no sols periodistes, sinó també activistes, polítics o intel·lectuals- que han comparat la mesura amb un cop d’estat. De fet la dictadura dels coronels que va regir el país entre 1967 i 1974 no va atrevir-se a tant i va limitar-se a crear una televisió militaritzada paral·lela que competís amb l’ERT.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però la cobertura de l’agència de notícies –pública- EFE obvia totes aquestes informacions i se centra en els arguments econòmics esgrimits pel portaveu del Govern, Simos Kedikoglou. EFE no inclou la notícia al seu portal, però El Mundo i La Vanguardia –diaris que ho destaquen en portada- publiquen el seu teletip. Per ells podem saber que ERT “comptava amb una plantilla d’uns 2.656 treballadors i costava 300 milions” i patia “mala gestió, opacitat i malbaratament”, segons els subtítols escollits per la capçalera d’Unidad Editorial. La del Grup Godó destaca que els treballadors acomiadats “percebran les indemnitzacions corresponents”, una dada si més no curiosa –ja que la notícia seria la contrària- per figurar en un sots títol.

Dels onze paràgrafs que conté la notícia a La Vanguardia, sis i mig, inclosos els quatre primers, es dediquen a detallar els arguments de Kedikoglou, alguns clarament propagandístics, com el fet que la nova televisió que asseguren que es crearà “quan abans millor” reforçarà “els serveis per satèl·lit i les tecnologies modernes, per a que sigui un instrument de promoció de Grècia”. O que “per cada empleat considerat com excessiu a ERT, hi haurà noves contractacions en altres sectors més necessitats de personal, com els hospitals”, una mesura que contradiu directament l’exigència europea –un fet que no es nombra- de reduir en 2.000 els treballadors públics abans de finals de mes que, òbviament, no poden ser compensats en cap altre sector.

La resta de la notícia es divideix en un paràgraf de quatre línies explicant l’ocupació dels estudis d’ERT i la crida del president de l’associació de premsa grega a realitzar una vaga general del sector de la comunicació. Un altre paràgraf explica el malestar generat dins el govern per la mesura i en altres dos es descriuen les reaccions dels dos socis minoritaris de la coalició oficialista –oposats al tancament-. L’últim paràgraf, on s’informa de l’opinió del principal partit de l’oposició comença amb la frase, no atribuïda a cap font que “tal com passa a tota l’administració pública, la radiotelevisió grega pateix d’un excés de personal administratiu”. Després d’això pot llegir-se una frase de la declaració del portaveu de Syriza, Panos Skurletis.

La versió que ofereix El Mundo és més completa. Comença amb nou paràgrafs on bàsicament es detallen tots els arguments governamentals, un d’explicatiu general –on almenys sí s’informa que la mesura respon a una exigència de la troika- i set de les reaccions d’altres sectors. En un d’aquests es repeteix l’afirmació que alerta de “l’excés de personal administratiu”, atribuïda ara als “sindicats de mitjans”. En el darrer s’explica que “experts jurídics consultats” posen en qüestió la validesa del decret de liquidació d’ERT.

El paper dels corresponsals

Per la seva banda, El Periódico, tot i que també publica un text signat per EFE, aquest és totalment diferent. Destaca ja en el subtítol que “els treballadors han convocat una vaga per avui, i la premsa escrita, per dijous” i ja al primer paràgraf s’informa de l’ocupació dels estudis. Les declaracions governamentals són relegades al darrer paràgraf i s’ometen les pars més propagandístiques i en canvi es destaca les reaccions de la societat civil, més enllà de partits i associacions de periodistes.

Però cal acudir a altres mitjans que tenen corresponsal a Grècia, com El País, per entendre el cop que ha suposat per als grecs la mesura sorpresa, les reaccions de treballadors d’ERT, ciutadans corrents, l’ambient a les portes dels estudis televisius ocupats i envoltats per milers de manifestants, les retallades salarials que ja ha patit la plantilla de l’ens o el fracàs del programa de privatitzacions que podria haver motivat aquest “cop d’autoritat”.