El desmantellament

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Darrerament, a l’arena de la comunicació, es parla molt del desmantellament de la cosa pública. Paradoxalment, molts dels qui ara s’omplen la boca de bastir «estructures d’Estat» resulta que són els mateixos que se’n volen carregar les poques que, amb bon criteri, es van començar a construir fa anys precisament amb visió d’Estat. Parlo, evidentment, de dos grans ens: l’Agència Catalana de l’Aigua i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

En el cas de l’ACA, ja fa un any que es va començar a parlar d’un ERO, una cortina de fum que amagava la realitat ara coneguda: el desballestament de l’entitat per posar-la en mans dels espuris interessos dels lobbies que encapçala Agbar-Suez (La Caixa) des de la torre Mordor de la plaça de les Glòries. El finançament encobert de certs partits té un preu molt alt.

Pel que fa a la CCMA (TV3, Catalunya Ràdio), també es comença amb un ERO i rebaixes de pagues i sous contra els treballadors i s’acaba amb la privatització encoberta, per no haver d’acabar, si no és que igualment hi arribem, com els grecs. Els mitjans públics a la picota? Per què?

Evidentment tots els qui des de les administracions i la partitocràcia han viscut dels sobres i de la corrupció en tenen la resposta, però, ai las!, ningú no els farà passar comptes, menys ara que la majoria d’ells han pujat al carro d’això que en diuen bastir estructures d’Estat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.