La caverna desborda

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa uns anys, no pas gaires, quan els debats encesos del procés de redacció del nou estatut de Catalunya (sembla una eternitat, però no és pas tant llunyà) va prendre força el terme de “caverna mediàtica”, en referència als mitjans que descaradament recuperaven els discursos de l’espanyolisme més totalitari en la seva línia editorial política i social. Amb la implementació de la TDT, la caverna feia un salt del paper resclosit i les emissores de ràdio retrògrades cap a la televisió. Gràcies a la distribució de les concessions de freqüències que el darrer govern d’Aznar va dissenyar.

El que llavors es circumscrivia a alguna televisió autonòmica tronada, com la de la Comunitat Autònoma de Madrid i que ens arribava a través de divertits reculls d’imatges dels mitjans de comunicació catalans, en clau ridiculista, va començar a arribar a la pràctica totalitat de les llars a través d’emissores com Intereconomía, MundoTV, 13TV, etc. En pocs anys, doncs, hem vist com aquestes cadenes de televisió anaven consolidant-se en les graelles televisives.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Mentre, els mitjans del nostre país han continuat oferint resums histriònics en programes i seccions a partir d’aquests missatges absolutament desmesurats, fins a construir pràcticament un gènere humorístic construït a base del que per a nosaltres són estirabots extemporanis i inversemblants.

Però mentre nosaltres em anat rient complaguts per la nostra superioritat moral davant d’uns individus absolutament corcats pel totalitarisme més recalcitrant, em fa l’efecte que no ens hem adonat que aquestes emissores de TV, portadores de missatges d’odi i fanatisme, han anat consolidant una cartera d’anunciants cada cop més diversa i transversal.

Més enllà de la consideració que ens puguin merèixer les marques que decideixen anunciar-se en aquestes emissores, la publicitat convencional indica un procés de normalització formal d’aquestes televisions. De manera que aquests discursos neofranquistes estripats han començat a tenir un embolcall de normalitat. Tant és així que ara, les tertúlies carregades de totalitarisme, odi, franquisme, anticatalanisme, han començat a desbordar les graelles d’aquests mitjans. Molts dels seus tertulians proliferen en l’oferta televisiva de mitjans d’àmbit espanyol, dels considerats “normals”: TVE, Antena3, Tele5… Ara ja, des de qualsevol tribuna mediàtica espanyola ja no ens estranya sentir els atacs barroers d’individus que acusen -vés quins nassos- de nazis, feixistes, autoritaris i tots aquells adjectius que tan bé els descriuen a ells, aquells que no pensen com ells.

Com a veritables ariets mediàtics, aquests cronistes, enyorats de les habilitats del franquisme per resoldre expeditivament les diferències, han obert una via a la muralla de la decència que ja l’han seguida obertament representants de la classe política espanyola. Avui ja no ens sorprenen tampoc segons quines declaracions de polítics espanyols, unes afirmacions que a d’altres indrets europeus serien delicte.

Potser vam equivocar la metàfora quan d’aquest personal en vam començar a dir “la caverna”. Hauria estat més encertat parlar del “pou mort”. Potser així hauríem estat més atents i podríem haver evitat que la merda d’aquest personal desbordés i es convertís en part del terra pel qual avui ens toca transitar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.