Vosaltres, els insolidaris

Vosaltres, les generacions que ara veieu perillar la feina.

Vosaltres, les generacions que heu permès i tolerat els nostres sous de veritable misèria.

Vosaltres, que no heu tingut cap mena d’escrúpol en amenaçar-nos que, si no volíem tal contracte-escombraria, algú altre ho faria per menys diners.

Vosaltres, que en cap moment heu denunciat el desproporcionat diferencial de sous existent a la professió.

Vosaltres, que tant parleu de servei públic i que heu fet la vista grossa quan aprovàvem les oposicions i resultava que la plaça ja s’havia creat “ad-hoc” per a algú altre.

Vosaltres, que tants escarafalls heu fet en contra dels blocs electorals, conscients després que la vostra promoció personal interna depenia més de quotes que de cap altra cosa.

Vosaltres, que denuncieu que hi ha massa facultats que formen massa periodistes, i que paral·lelament no teniu inconvenient en impartir-hi classes.

Vosaltres, que sabíeu que quan féssim els 30, ens cansaríem de tantes traves i deixaríem pas a nous llicenciats que encara podríeu collar més.

Vosaltres, que aneu dient que cobrem tant com el president del govern espanyol.

Vosaltres, que vau elaborar unes tarifes mínimes que era un cop de mà útil als precaris, i que després en veu abjurar.

Vosaltres, que de cop veieu la imperiosa necessitat de muntar una delegació del Col·legi a la Catalunya Central, assegurant-nos que trobarem feina amb els cursets de 5 hores que ens fareu.

Vosaltres, que ja ens vau demanar que tots plegats salvéssim Ràdio4 “pel país”, quan en realitat salvàvem unes nòmines sense criticar ni models ni resultats.

Vosaltres, que us queixeu perquè us fan escriure quatre ratlles per a la web, quan heu permès que fóssim homes-orquestra multiplataforma –ei, i amb il·lusió que ho hem fet.

Vosaltres, que debatíeu sobre les característiques dels vostres iots i ens fèieu broma sobre el fet que viuríem eternament en pisos d’estudiants.

Vosaltres, que us emboliqueu amb la bandera i ens acuseu d’utilitzar arguments del PP, sense acceptar cap mínima crítica.

Vosaltres, que veieu que totes aquestes pràctiques ara se us poden endur per davant.

Ara, als joves, ens demaneu solidaritat gremial. Disculpes, teníem entès que la solidaritat anava del poderós al dèbil, no a la inversa.

Permeteu-nos, si pot ser, uns instants de dubte i reflexió.

Aquest article va tenir una rèplica l’endemà signada per Mas Calpena: “Nosaltres, els insolidaris

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.