Willkommen

Aquest dilluns el Bayern de Munic ha presentat Pep Guardiola com a nou entrenador. Potser per la coincidència amb un dia festiu a casa nostra o potser no, però els mitjans catalans –i espanyols- li han dedicat una atenció extrema amb seguiments en directe de la roda de premsa. Desmesurat? Apropiat? Vegem-ho.

Pep Guardiola, com a protagonista principal, i el Bayern, com a complementari, han estat excepcionals. Tècnicament han organitzat una presentació modèlica en el temps i en les formes, amb una entrada justa i apropiada amb vídeos i imatges il·lustratius i representatius, amb discursos plens de contingut futbolístic, fugint de tòpics i pronunciats íntegrament en un alemany gens dubitatiu –també Guardiola. L’entrenador català ha estat acompanyat d’un dels responsables de comunicació del Bayern i dels principals representants del club. Formal però sense pompositat. El club alemany s’ha projectat mundialment com un club respectuós, net i ordenat, sense prepotència i educat. Proper en la distància curta però universal en la projecció, impecable.

A la presentació hi ha assistit més de 250 periodistes d’11 països, molts d’ells catalans. Televisions com Esport3 i Canal+Liga, ràdios com Catalunya Informació i l’edició digital dels diaris esportius i generalistes catalans –i també espanyols- han ofert en directe tota la presentació. Un desplegament a priori desproporcionat, exagerat i fora de lloc. Es tractava només de la presentació d’un entrenador de futbol per un club alemany. Sí, el campió d’Europa i un entrenador català, segurament el més transcendent de la història. Però al mateix temps l’enorme expectativa predissenyada s’ha quedat curta amb l’exposició del club alemany i sobretot de Guardiola, que s’ha expressat amb total naturalitat i comoditat en alemany, català, castellà, italià i anglès –per aquest ordre. Quan ha pogut, potser inconscientment, s’ha saltat el castellà per passar al català. Ha estat educat i el més important i que justifica i dignifica la convocatòria, el discurs ha estat profundament i estrictament futbolístic.

És abusiu, per tant, oferir en directe una roda de premsa de presentació d’un entrenador català per un club alemany? Segurament no perquè; 1- s’ha ofert pels canals especialitzats en esports i en directes i; 2- els continguts, també especialitzats, han estat a un nivell alt. Tot plegat ha deixat en un pla residual molts detalls col·laterals com elevar a la categoria de noticia les 4 hores diàries d’alemany que ha estat estudiant Guardiola aquest temps o que un periodista del Bild ha viatjat en el mateix avió que Pep per explicar detalls com que s’ha passat les dues hores de vol repassant frases fetes en alemany. Detalls que, per cert, alguns mitjans catalans ho han recollit en les seves edicions digitals. Comunicativament, no ens ha de fer vergonya exportar futbol, el que enrogeix és el periodisme banal, superficial, partidista, barroer i desproporcionat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019