Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va commemorar-se –de forma més aviat modesta als mitjans- el 23è aniversari de la morts de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics, llegits –sobretot gràcies al Mecanoscrit del segon origen- i censurats de la literatura catalana.

La majoria dels obituaris i homenatges s’han centrat en recuperar la seva obra literària, encara que Pedrolo va practicar nombrosos oficis, inclòs el de periodista. Tot i que les seves col·laboracions en diaris i revistes no van començar fins que ja tenia 62 anys, ja que es negava a escriure en cap altre llengua que no fos el català, “Pont Blau” de primer i “Serra d’ Or” després van donar-li l’oportunitat de testar un interès per l’articulisme que havia tingut des de ben jove, tal i com el mateix Pedrolo va explicar al pròleg de A casa amb papers falsos, un dels múltiples reculls d’articles publicats en forma de llibre.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Després arribarien les columnes a Tele/Estel, fins que aquest diari li censuraria la quarta part de la sèrie El silenci i la mentida, tancant així aquest episodi poc abans que fos la mateixa capçalera la que abaixés la persiana. A partir de 1976 començaria una col·laboració quinzenal a l’Avui que s’allargaria durant anys i també publicaria al Diario de Barcelona.

Va destacar per ser una de les primeres veus públiques que apostaria obertament i sense ambigüitats per la independència i els Països Catalans, el que li comportaria un important ostracisme, sobretot en mitjans audiovisuals. En el seu diari deixaria escrit: “L’Assumpció Maresma, la corresponsal d’El Temps a Barcelona […] volia saber per què no participava mai en cap programa radiofònic o televisiu, i vaig dir-li que bé ho faria si em donaven l’ocasió de parlar d’independentisme i de defensar-lo”.

La crítica a l’autonomisme, l’església, l’exèrcit, el capitalisme i el pensament submís dominant també serien recurrents en una visió àcida i irònica de l’actualitat: “A mi em sembla que la ironia és oportuna quan és inoportuna. I, naturalment, ho expresso així perquè és una manera irònica de dir-ho”, va escriure arran d’un problema amb l’editor de l’Avui.

Els seus articles han estat recollits en diferents llibres, com Els elefants són contagiosos, A casa amb papers falsos, Cròniques colonials, Algú sota l’altre, Cròniques d’una ocupació, Cal protestar fins i tot quan no serveix per res i Cròniques (aquest darrer és una recuperació de textos ja publicats a les Cròniques colonials i d’una ocupació).

Un documental per recuperar-ne la figura

La Fundació Manuel de Pedrolo i Zeba Produccions estan preparant un documental per tal d’ajudar a treure la figura de l’escriptor de l’oblit i aïllament al que consideren que ha estat sotmès. El reportatge pretendrà incidir en el conjunt de la seva obra –més enllà del Mecanoscrit del segon origen,- però també en el seu pensament independentista i d’esquerres i en el moment històric que li va tocar viure i escriure.

Per fer possible el documental han iniciat una campanya de micro-mecenatge per tal de recollir els 12.000 euros necessaris per a la seva producció.