Nous ‘coffeeshops’ a Barcelona procedents d’Amsterdam

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El propietari de tres coffeeshops d’Amsterdam inaugurarà un nou establiment a Barcelona a finals de juliol. I no, no es tracta d’un grow shop. Es tracta d’un local amb les mateixes característiques que els coffeeshops d’Amsterdam, encara que a Catalunya – i arreu de l’Estat- n’hi diuen club social. Es vendrà haixix i marihuana, s’hi podrà fumar i prendre un refresc. La condició per formar-ne part és ser major d’edat i pagar una quota simbòlica. De totes maneres la principal diferència amb la versió holandesa rau en que molta gent passarà per davant i no se’n adonarà. Però, en realitat, l’empresari en qüestió no fa una aposta que ningú hagi fet abans, sinó que ja hi ha més d’una desena de locals amb aquesta funció al país, alguns d’ells superant el miler de socis. És, doncs, una realitat que va en augment però que continua sent tabú.

Més enllà dels posicionaments de cadascú sobre la conveniència de la legalitat o no de les drogues toves –i amb zero interès de fer-ne apologia- em qüestiono el paper que hi juga la premsa, que d’alguna manera també és el que s’hi juga com a societat. Certs aspectes relacionats amb el cànnabis acostumen a tenir molt ressò. Només cal tenir en compte quantes vegades s’ha parlat del cas Rasquera o d’operacions policials en que s’han interceptat grans quantitats d’haixix. Ara bé, el cas que assenyalo està envoltat d’un silenci que sembla poc sòlid a nivell periodístic.

Hi ha molts factors que permeten dibuixar enfocaments des de diferents òptiques -no només des de la criminalitat-, que de retruc poden generar un cert debat social. Actualitat, proximitat, interès humà, salut, llei, joves… Les drogues hi són, l’ús i és, els clubs socials existeixen. Poder abordar un debat d’aquesta envergadura, evitant prejudicis o propaganda, és també una forma de maduresa social. Em pregunto també si el fet de mirar a un altre costat no és també una forma de permissivitat. Espanya encapçala els rànquings europeus de consum de cànnabis i la percepció des de fora pot semblar de certa tolerància encoberta si no hi ha canvis notoris.

La “normalitat” segueix vigent a Amsterdam

D’altra banda, malgrat algunes informacions publicades en edicions catalanes, l’inici de 2013 no ha comportat la fi dels coffeeshops a Amsterdam. Actualment la capital holandesa compta amb més de 200 recintes i no hi ha cap nova normativa que prohibeixi l’accés als turistes – prop de mig milió hi assisteixen anualment -. Sí que es veritat, però, que alguns desapareixeran per la seva proximitat a escoles o perquè formen part de plans de remodelació d’un determinat barri, així com en d’altres regions dels Països Baixos s’han implantat noves restriccions per a estrangers. En tot cas, allà la premsa no dubta en explicar-ho i el debat al respecte es pot assumir des de la normalitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.