Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com segurament sabeu, col·laboro quinzenalment amb un bitllet d’opinió al Nació Digital, diari electrònic originat a Osona i dirigit per Salvador Cot, periodista terrassenc de llarga trajectòria professional, tant a TV3 com a l’Avui. Conec en Cot des de finals dels anys 80, quan vam coincidir treballant a la redacció de TVE-Catalunya, i ara fa pocs anys, ens vam retrobar formant part d’una candidatura opositora a la línia oficial del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ell va ser qui em va proposar de col·laborar a Nació Digital i m’honora poder expressar-m’hi lliurement, al costat de signatures de prestigi com Xavier Roig, Vicent Sanchis, Eva Piquer, Jordi Llompart o Xavier Grasset, alhora compartint espai amb companys del Grup Barnils com Eduard Voltas, Roger Palà o Jordi Bianciotto.

D’altra banda, tinc un blog personal a Vilaweb, el diari electrònic pioner, que dirigeix un altre amic de fatigues periodístiques, Vicent Partal. Amb en Partal, valencià de Bétera afincat a Barcelona des de mitjans dels anys 80, també vam coincidir a la redacció de Sant Cugat, en l’època daurada del “Circuit Català”, quan L’Informatiu del Migdia de La 1 era el més vist a Catalunya (com ha canviat el panorama televisiu des de llavors!). Passats els Jocs Olímpics, vam tornar a trobar-nos professionalment al setmanari “El temps”, que llavors dirigia la seva dona, Assumpció Maresma. Més tard, vaig seguir amb gran atenció i simpatia el naixement i consolidació del diari Vilaweb com un model de mitjà digital de gran qualitat, rigor i autocentrament en el país. L’endemà de la primera gran manifestació sobiranista a Barcelona, la de desembre de 2007, vaig obrir a Vilaweb el blog personal que porta el meu nom. Ja fa gairebé sis anys, hi he publicat més de 600 apunts que han rebut prop de 300.000 visites.

Finalment, el director d’El singular digital, el tercer diari del qual us vull parlar en aquest bitllet, en Lluís Bou i Font, és company meu de promoció a la Facultat de Periodisme de la UAB, a més d’un bon amic de la infància, ja que els seus pares i els meus tenien la segona residència a tocar l’una de l’altra, en una urbanització a prop del Montseny. La dilatada carrera de Bou com a redactor, primer, i cap de Política, després, del diari Avui, l’han convertit en un dels periodistes que més saben de la política catalana dels darrers trenta anys, tot i que això ha fet que coincidíssim ben poques vegades en els últims vint anys, perquè jo em vaig decantar ben aviat per l’àmbit audiovisual del periodisme.

Per què us explico tot això? Doncs perquè vull parlar d’aquests tres mitjans digitals i d’entrada volia que quedés constància que hi tinc col·legues amics dirigint-los tots tres. Segur que altres digitals de línia sobiranista, com Directe.cat, Racó Català o Tribuna.cat se m’enfaden, però personalment crec que es troben en una altra divisió respecte als tres esmentats en primer lloc, que considero que són, ara per ara, els capdavanters, no sé si en nombre de lectors, però, si més no, en prestigi i influència mediàtica.

I tots tres són diferents, en estil, concepció i disseny. Probablement el més evolucionat i complet és Vilaweb, amb nombroses seccions i canals, complementats per una potent Vilaweb TV, que de tant en tant s’atreveix a fer “directes” i tot. Però també és cert que Nació Digital va fer un salt significatiu amb l’entrada de Salvador Cot com a director, ara fa tres anys, aportant frescor i atreviment, fins i tot un pèl de “groguisme” en certes notícies sensacionalistes de successos o fenòmens estranys.

Sens dubte, la diferència principal entre Vilaweb i Nació és l’acceptació de comentaris anònims per part d’aquest últim, possibilitat que Vicent Partal sempre ha rebutjat pel “frikisme” que això implica, tot buscant altres formes de participació dels lectors. El nombre de comentaris, independentment de si són a favor o en contra, és un indicador clar de l’interès que aixequen certes notícies o articles (sense anar més lluny, el que vaig publicar jo abans d’ahir sobre el concert del Camp Nou no ha provocat cap comentari –senyal que no sóc gens mordaç-, mentre que el de l’amic Bianciotto, fet uns dies abans del concert, ja en du 74).

El Singular és un diari sobretot de política, per això va ser considerat el tercer més influent entre els diputats del Parlament de Catalunya en una enquesta recent. També publica notícies de Societat i Cultura, al costat d’un elenc d’opinadors força nombrós, amb una trentena de fixos, com ara Francesc Sanuy, Joan Ridao o Víctor Alexandre. També admet comentaris anònims, encara que amb un nivell de “frikisme” força més baix que el de Nació Digital, no sé ben bé per què, potser perquè el sedaç de filtre de comentaris és més rigorós. També és, dels tres, el que es considera de tendència més conservadora, és a dir, més pròxim a CiU, mentre que Vilaweb seria el més progressista socialment, quedant Nació en un punt inconcret a mig camí.

I pel que fa a l’àmbit geogràfic, l’únic que aposta pel marc de Països Catalans és Vilaweb, amb una presència notable d’informacions de fora de la Catalunya autonòmica, en especial del País Valencià. Els altres dos han decidit cenyir-se al marc de les quatre províncies, tot i portar la paraula “nacional” bé en el títol, en el cas del diari d’origen osonenc, o bé en el subtítol (Diari d’actualitat nacional) en el cas del Singular.

En definitiva, necessitaria molt més espai per analitzar a fons els tres diaris digitals que, ara per ara, considero de referència per al sobiranisme. En tot cas, crec que són tres models diferents, que lluiten durament per atraure lectors, i que cadascú ho fa amb la seva particularitat, tot competint de forma sana i sense males armes, que jo sàpiga. Ah! Tant Vilaweb com Nació Digital ja han obert “botigues virtuals” per vendre productes de tot tipus, com a forma d’autofinançar-se i ampliar horitzons.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.