El 6 de juliol, el vice-president de la Generalitat, José Ciscar, repetia la seva amenaça de tancar la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) si els tribunals anul·laven l’ERO que ha acomiadat més de 1.200 treballadors i obliga a readmetre’ls, ja que llavors aquesta “no seria viable”.

Però aquesta amenaça no “cola” per a les tres persones rellevants en la lluita contra el desmantellament i privatització de RTVV que han accedit a respondre al qüestionari de Mèdia.cat. Amàlia Garrigós, una de les presentadores de Ràdio 9 més conegudes, acomiadada i una de les cares visibles de la Plataforma Mil de 9, assegura que es tracta de “consignes que tenen com a objectiu pressionar els jutges en la seua decisió definitiva davant un expedient de regulació executat de manera arbitrària”. En la mateixa línia s’expressa el membre del Comitè d’Empresa de RTVV, Vicent Mifsud, qui a més creu que si es realitzen aquest tipus de pressions és perquè “hi ha base per a la nul·litat de l’ERO”. Tots coincideixen, també, a recordar que RTVV està protegida per una llei aprovada pel propi PP i que la seva derogació exemplificaria el fracàs de les seves pròpies polítiques i gestió.

Per la seva banda el representant de Compromís al Consell d’Administració de RTVV i una de les veus més contundents en defensa de la ràdio televisió pública valenciana, Rafa Xambó, posa sobre la taula “l’oportunitat de negoci” que suposa el nou model de RTVV privatitzada i al que no voldran renunciar les conegudes com “empreses amigues” del PP.

Tancament de Nou 2

Tots tres també coincideixen en que el tancament de Nou 2 –el canal especialitzat en públic infantil i programació cultural, que ha estat fusionat amb el de notícies 24 9- no es pot llegir com un avançament d’aquesta amenaça sinó com una mesura d’estalvi que també és durament criticada. Mifsud recorda que aquest tancament, de fet, estava previst pel passat 9 d’octubre, però que ha anat ajornant-se diverses vegades. La reducció de 2,7 milions d’euros que comportarà aquest tancament se li ha de restar –afirma el sindicalista- la pèrdua de publicitat que comportarà tenir un canal i un 0,5% d’audiència menys i, a més, Garrigós la compara, per tal de posar-la en context, amb els 14,7 milions que va costar a RTVV cobrir la vista del Papa de 2006. Mifsud a més, destaca l’errada estratègica que, al seu parer, suposa renunciar a un canal infantil i juvenil que fidelitzi una futura audiència en valencià.

Vicent Mifsud (esquerra) minuts abans de comparèixer a Les Corts

Però més enllà de les qüestions econòmiques, Xambó apunta un altre motiu per tancar Nou 2. I és que al parer del conseller i professor de la UV, així es tracta d’evitar “fer el ridícul, atès que no tenen
continguts”. I és que una altra amenaça molt més pròxima tenalla RTVV a partir de setembre, quan s’hagin executat ja la gran majoria dels acomiadaments de l’ERO i perilli la mateixa capacitat d’emissió dels diferents canals per manca de personal. Aquí caldria puntualitzar que la responsabilitat seria no sols de la magnitud de l’ERO, sinó també la seva materialització, ja que s’han salvat molts caps mentre que s’han buidat àrees tècniques senceres. A hores d’ara els caps de setmana no s’actualitza el portal web de RTVV ni hi ha serveis de documentació. Mifsud és qui veu  més probabilitats que en algun moment Canal 9 acabi anant a negre. Però Garrigós i Xambó –sense deixar de destacar “l’obscena incompetència” dels responsables de la cadena- són més partidaris que, a base de pèrdua de qualitat i reemissions s’aconseguirà mantenir una programació en antena. De fet, Xambó avança que la setmana vinent la direcció exposarà un pla al Consell d’Administració per evitar aquesta possibilitat.

Plans de futur

Però lluny de desanimar-se, tots tres entrevistats tornen a coincidir en la necessitat de continuar la lluita per recuperar una RTVV de qualitat, pública i en valencià. Per això cal –emfatitzen- que la societat torni a veure la necessitat d’un servei públic informatiu independent i plural i que quedi clar com, qui i perquè s’ha produït el desgavell i el balafiament que han marcat bona part de la història de l’ens.

Cadascú des de la seva posició, els entrevistats expliquen els seus projectes i estratègies: Amàlia Garrigós destaca la feina de visibilitat que poden fer els ex-treballadors acomiadats amb la ràdio i televisió per internet que han creat per tal de demostrar que són capaços de fer una comunicació diferent. Vicent Mifsud se centra en les mobilitzacions dels qui encara queden treballant a RTVV, assenyalant “els autèntics responsables de la desfeta, com férem en l’última compareixença dels últims responsables de recursos humans, Juan Prefaci, i el processat Vicente Sanz, en el Tribunal Superior per a declarar com a testimonis sobre els contractes de la visita del Papa dins de la investigació del cas Gürtel”. Finalment Rafa Xambó avança la denúncia que està preparant per tal d’anul·lar els darrers contractes signats per l’antic director general, José López Jaraba.