La regulació del periodisme

Ja és recorrent parlar de crisi del periodisme. Però el cert és que com més va va a més i el sector sembla no haver tocat fons al nostre país. Empreses periodístiques grans, petites, privades, públiques viuen processos de crisi.

Però en bona mesura, caldria buscar en el propi sector potser una bona part de la responsabilitat, si més no, de l’agreujament de la crisi.

Aquest curs, als Països Catalans s’hauran llicenciat, pel cap baix, uns 600 nous periodistes. Això passa quan el periodisme és un dels àmbits professionals on més llocs de treball s’han destruït. Com pot ser que des del propi sector periodístic no s’hagi combatut  intensament la proliferació de facultats que ofereixen aquesta desmesurada oferta? El cert és que aquests estudis han acabat esdevenint un dels pocs espais de generació d’oferta laboral del sector.

Abocades al carrer aquestes fornades de llicenciats, acumulades any rere any, l’oferta ha acabat sent immensament superior a la demanda del sector. Automàticament, de manera sistemàtica i ininterrompuda, el quilo de carn de periodista ha anat baixant de preu.

Si a aquest fenomen li afegim que, amb la irrupció del món digital, el sector va cometre l’error de lliurar, majoritàriament, els continguts de manera gratuïta a la xarxa, és fàcil entendre com li han anat les coses al periodisme en els darrers temps.

La crisi global que afecta tots els sectors econòmics, per descomptat, explica també els moment magres que viu la professió. Però no és cap disbarat afirmar que els errors del sector n’han agreujat les conseqüències.

El moment crític, hauria de servir de revulsiu i començar a prendre consciència que, més enllà dels problemes de cada empresa concreta, hi ha uns aspectes de fons que la professió, com a col·lectiu, s’hauria de plantejar regular. Una regulació que hauria de servir per a dignificar laboralment i professional un ofici, el del periodisme, que és una peça indispensable pel desenvolupament d’una societat democràtica i lliure.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.