Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si una de les causes de l’actual crisi del periodisme és l’excessiva complicitat i complaença d’aquest amb el poder, ahir va creuar-se una altra línia roja.

Les evidències d’un pacte entre la Moncloa i ABC per pactar una pregunta “a mesura” per a Mariano Rajoy durant la roda de premsa, saltant-se –per part del polític i del periodista- una norma a no escrita que ha funcionat durant anys a la seu de l’executiu espanyol són molt greus. Van molt més enllà de les interpretacions interessades, manipulacions, biaixos o silenciaments que Mèdia.cat acostuma a analitzar als mitjans de comunicació. Aquest cop no es tractava de donar una versió pròpia interessada –com totes- d’una història sinó de fer trampes per evitar que altres mitjans puguin exercir la seva tasca informativa.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’actitud de l’ABC i la versió del que va passar ha estat explicada a nombrosos mitjans del país i la resta de l’Estat espanyol de diferents tendències editorials i grups de comunicació. I Levante fins i tot l’ha destacada a portada. En canvi, La Vanguardia, no esmenta el tema; el fet que la crònica estigui signada des de Barcelona, i per tant no van cobrir directament la roda de premsa podrien explicar aquesta omissió.

La versió de l’ABC és, òbviament, diferent. A la crònica de la roda de premsa –signada pel propi periodista que va protagonitzar l’incident, encara que aquest punt queda confús- resumeix tota la polèmica en quatre línies a l’últim paràgraf i converteix un funcionament de dècades –clarament explicat en aquest article– en “un pacte al que ABC no va voler participar i tampoc hi va ser convidat en cap moment”. El to de la pregunta –que assumeix la narració oficial del PP de “xantatge fallit”- i el fet que Rajoy en llegís la resposta no es comenten en cap moment.

Però l’autodefensa del diari continua en una peça d’opinió del seu director adjunt i l’editorial. En la primera es respon, bàsicament, en un contraatac cap El Mundo –obviant l’enuig de professionals de molts altres mitjans- centrat en els problemes econòmics d’Unidad Editorial i el seu historial de manipulacions, però que no entra a explicar per quins motius ABC –i Rajoy- se salten la cortesia establerta durant anys a les rodes de premsa de La Moncloa i com aquest segon podia llegir la resposta a una pregunta espontània.

L’editorial, perla seva banda, és un auto de fe amb la institucionalitat de l’Estat que, al seu parer, tindria més credibilitat que “un xantatgista” –ara ja no és presumpte. Un xantatgista que quan va declarar just el contrari del que ha declarat ara, sí va merèixer tota la credibilitat del diari, qui va dedicar dues portades (1 i 2) a donar per bona la seva versió.