Les 300 raons de l’altre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En 12 anys de vida periodística a les redaccions, poquets, només he sentit un cop crits i cops de puny sobre la taula en una reunió d’alts càrrecs. Els protagonistes de la discussió no estaven parlant de quin seria el procés per aconseguir i publicar una exclusiva que donés valor afegit al diari, no estaven lluitant dos responsables de secció per un espai de pàgina superior que permetés explicar més i millor una informació acurada i aprofundida en aquells temps que pensàvem que el Why havia passat per sobre del What. Quan pensàvem que ja no calien Whats… No, aquells senyors periodistes que cridaven en una reunió de caps de secció parlaven d’un d’aquells temes que estàs a una banda o a l’altra, i ja se sap que triar és trair.

I què passa si no tries? Vol dir això que no tens línia editorial sobre una qüestió? Vol dir que no connectes amb el carrer, on el poble pla no té tants miraments de prendre part a la barra de qualsevol bar? Ara bé, que si abans de sortir al carrer i posen la ràdio i escolten com alguns tertulians prenen part alegrement per una qüestió… per què no ho hauria de fer el paleta o el cambrer?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquells homes de la reunió parlaven d’Israel i Palestina, esclar. El Tema. Amb uns o amb altres. I, què em passa, doctor, quan no vull triar? Què passa quan només revisant els dos capítols de West Wing sobre un hipotètic procés de pau a l’Orient Mitjà et fas a la idea de la quantitat de raons i raons que hi ha a una i altra banda? Què passa si t’emociona que John Kerry parli aquests dies d’una pau possible entre les dues parts?

Hi ha molts altres temes, molt més propers, que ens toquen, on també els mitjans hi han pres partit, possiblement en reunions on companys de feina s’abraonen i perden les formes sense voler reconèixer les 300 raons de l’altre. Pitjor: sense voler explicar-les als seus lectors. Per una mal entesa defensa de la línia editorial. Ho vaig haver de reaprendre interiorment el dia que vaig conèixer Salvador Boix, l’apoderat de José Tomàs; vaig reaprendre que hi ha 300 raons per carregar-se o defensar els toros a Catalunya. Aquests dies crec que hi ha 300 raons per defensar el meu president, Sandro Rosell –sóc el soci 40.141 des de fa 28 anys- i els meus entrenadors, Josep Guardiola i Tito Vilanova. I no penso triar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019