L’històric setmanari crític barceloní El Triangle podria estar fent un canvi de rumb que trencaria amb la seva línia editorial tradicional. La tensió dins la redacció és enorme: als impagaments i endarreriments salarials crònics a la publicació si han sumat ara els acomiadaments de fins a dos terços de la plantilla, una caiguda de la qualitat i una deriva erràtica en la cobertura de notícies i l’enfocament empresarial.

La versió oficial és que El Triangle està creixent, que a l’edició en català ara s’hi suma una altra en castellà que juntes sumen una tirada de 130.000 exemplars, que augmenten les vendes i la influència i que per primer cop s’envien corresponsals a cobrir esdeveniments internacionals com les revoltes egípcies o la renúncia del Papa Benet XVI. Aquesta gran operació seria possible bàsicament gràcies als diners aportats per una nova inversora, María Ángeles Gervilla, una empresària provinent del sector de la ferralleria i les subhastes immobiliàries i sense experiència en comunicació, pel que la seva entrada a El Triangle ha fet córrer tota classe de rumors.

Els treballadors i ex-treballadors tenen, però, una versió diferent, encara que coincideixi amb el punt que el canvi –per ells a pitjor- comença amb l’entrada del capital de Gervilla en l’empresa. Segons fonts de la plantilla consultades per Mèdia.cat, la seva intromissió en el funcionament diari del setmanari ha estat total i ha anat des de dir públicament que “els sous estaven inflats” a “trucar per telèfon a l’editor de l’edició digital per dir-li que posi una notícia”. Aquestes fonts assenyalen Gervilla com la principal responsable dels acomiadaments, inclosos els departaments sencers d’administració –que ara haurien passat a ser controlats per una altre empresa del seu grup,- correcció o fotografia, i que també han afectat un compaginador i set redactors. Una part d’aquests han estat substituïts per nous treballadors, però no se sap amb quines condicions ni quins sous.

Aquests acomiadaments s’han produït, a més, de forma improcedent i amb deutes importants que en alguns casos arriben a les vuit nòmines. També alguns col·laboradors externs acumulen fins a més d’un any d’impagaments. “Tot i que amb l’entrada de Gervilla es paguen alguns primers deutes, que ja eren importants –informen fonts dels treballadors- aviat comencen a passar una pila de coses estranyes, inclosa la reducció d’un 20% dels sous de forma unilateral i il·legal, l’impagament de les quotes de la seguretat social des de febrer, l’ingrés de part de les nòmines en efectiu o l’eliminació del servei de neteja.”

Per a ells, l’operació expansiva d’El Triangle no és més que un “bluf” i destaquen que amb menys plantilla els continguts s’estan ressentint i que el mateix Reixach ha d’omplir vàries pàgines cada setmana.

Tot això ha passat, segons la mateixa versió, amb la connivència de Jaume Reixach, el fundador i històric editor d’El Triangle. Reixach, en unes declaracions a Catalunya Plural, ha volgut treure ferro a les denúncies. Reconeix que hi ha hagut dificultats “però hi ha voluntat de solucionar-ho”. Assegura que ara “es va cobrant amb normalitat” i “es farà un pla per amortitzar” els endarreriments. A més rebutja qualsevol intromissió de Gervilla en la gestió del setmanari i posa l’accent en que ell és “l’administrador de la societat, el titular de la capçalera i el director d’El Triangle”. Un apunt que, almenys sobre el paper, correspon amb la realitat.