Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’històric setmanari crític barceloní El Triangle podria estar fent un canvi de rumb que trencaria amb la seva línia editorial tradicional. La tensió dins la redacció és enorme: als impagaments i endarreriments salarials crònics a la publicació si han sumat ara els acomiadaments de fins a dos terços de la plantilla, una caiguda de la qualitat i una deriva erràtica en la cobertura de notícies i l’enfocament empresarial.

La versió oficial és que El Triangle està creixent, que a l’edició en català ara s’hi suma una altra en castellà que juntes sumen una tirada de 130.000 exemplars, que augmenten les vendes i la influència i que per primer cop s’envien corresponsals a cobrir esdeveniments internacionals com les revoltes egípcies o la renúncia del Papa Benet XVI. Aquesta gran operació seria possible bàsicament gràcies als diners aportats per una nova inversora, María Ángeles Gervilla, una empresària provinent del sector de la ferralleria i les subhastes immobiliàries i sense experiència en comunicació, pel que la seva entrada a El Triangle ha fet córrer tota classe de rumors.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els treballadors i ex-treballadors tenen, però, una versió diferent, encara que coincideixi amb el punt que el canvi –per ells a pitjor- comença amb l’entrada del capital de Gervilla en l’empresa. Segons fonts de la plantilla consultades per Mèdia.cat, la seva intromissió en el funcionament diari del setmanari ha estat total i ha anat des de dir públicament que “els sous estaven inflats” a “trucar per telèfon a l’editor de l’edició digital per dir-li que posi una notícia”. Aquestes fonts assenyalen Gervilla com la principal responsable dels acomiadaments, inclosos els departaments sencers d’administració –que ara haurien passat a ser controlats per una altre empresa del seu grup,- correcció o fotografia, i que també han afectat un compaginador i set redactors. Una part d’aquests han estat substituïts per nous treballadors, però no se sap amb quines condicions ni quins sous.

Aquests acomiadaments s’han produït, a més, de forma improcedent i amb deutes importants que en alguns casos arriben a les vuit nòmines. També alguns col·laboradors externs acumulen fins a més d’un any d’impagaments. “Tot i que amb l’entrada de Gervilla es paguen alguns primers deutes, que ja eren importants –informen fonts dels treballadors- aviat comencen a passar una pila de coses estranyes, inclosa la reducció d’un 20% dels sous de forma unilateral i il·legal, l’impagament de les quotes de la seguretat social des de febrer, l’ingrés de part de les nòmines en efectiu o l’eliminació del servei de neteja.”

Per a ells, l’operació expansiva d’El Triangle no és més que un “bluf” i destaquen que amb menys plantilla els continguts s’estan ressentint i que el mateix Reixach ha d’omplir vàries pàgines cada setmana.

Tot això ha passat, segons la mateixa versió, amb la connivència de Jaume Reixach, el fundador i històric editor d’El Triangle. Reixach, en unes declaracions a Catalunya Plural, ha volgut treure ferro a les denúncies. Reconeix que hi ha hagut dificultats “però hi ha voluntat de solucionar-ho”. Assegura que ara “es va cobrant amb normalitat” i “es farà un pla per amortitzar” els endarreriments. A més rebutja qualsevol intromissió de Gervilla en la gestió del setmanari i posa l’accent en que ell és “l’administrador de la societat, el titular de la capçalera i el director d’El Triangle”. Un apunt que, almenys sobre el paper, correspon amb la realitat.