Pedrolo: els escrits del nostre origen

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Cada setmana, un nou article. El títol, aigua clara i idèntic, a mode de targeta de visita: “Cròniques d’una ocupació”. Només variava el número que anava entre parèntesi. Cada setmana, una fuetada. A favor de la independència, el socialisme i els Països Catalans, en contra de la injustícia, les renúncies i els mediocres. Cada setmana, a l’Avui, en divendres si no vaig errat, entre gener i desembre de 1988. Fa un quart de segle, quan ser independentista a Catalunya no era precisament “trending topic”. Recordo haver-los llegit amb fruïció i encara en guardo els que més em van impactar, esgrogueïts i en carpetes de mal trobar.

L’autor: Manuel de Pedrolo, escriptor prolífic i compromès, mort el 1990 i avui dia un gran desconegut per al gran, el mitjà i fins i tot una part del petit públic. Això, malgrat ser l’autor de la novel·la més llegida de la història de la literatura catalana, el “Mecanoscrit del segon origen”, amb més d’un milió d’exemplars venuts. Paradoxes de la vida. Escriure era la seva gran passió, com la de Joan Fuster uns quilòmetres més al sud, i com ell deia que no sabia fer res més. Ambdós comparteixen visió de país, una colla d’adjectius per definir-los i fins i tot, salvant totes les distàncies, una certa semblança física. Com Fuster, Pedrolo també fou un gran articulista. Diversos llibres n’apleguen el testimoni i aquest mateix portal va dedicar no fa gaire un escrit a la seva faceta de periodista.

Una faceta, aquesta, que òbviament també quedarà recollida al documental “Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit”. Es tracta d’un projecte amb tot de gent seriosa al darrere, encapçalats per la Fundació Manuel de Pedrolo i  Zeba Produccions. L’objectiu és mostrar l’obra, la veu, el pensament i el llegat d’aquest escriptor incòmode i transgressor i acostar-lo a les noves generacions d’independentistes (a les altres, si n’hi ha, també), perquè vegin que això de la qüestió catalana ve de lluny. Per fer el documental calen 12.000 euros i, un cop més, serà gràcies al Domund laic de Sant Verkami que es podrà dur a terme. Si tot va bé: resta una setmana i encara manquen uns milers d’euros per trencar aquest vergonyós oblit. Ací podeu aportar el vostre granet de sorra, si us vaga.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.