Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No diferencien mitjans públics ni privats, conservadors o progressistes, amb seu a Madrid o a Barcelona. La presència de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació és entre insuficient o molt insuficient segons un informe elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere, que la quantifica per mitjans, programes i seccions.

L’estudi se centra a Catalunya i en la premsa impresa, ràdio i televisió i, al costat dels mitjans amb seu a Barcelona n’inclou alguns altres amb seu a Madrid que tenen audiències altes al Principat. I el resultat és una infrarepresentació palmària de les dones als espais d’opinió, que, en el millor dels casos arriba al 25,53% de la ràdio, baixa al 23,53% en el cas de la televisió i cau a un 21,43% en els diaris en paper. Unes xifres que, no sols queden per sota el 50% de la població que són dones, sinó fins i tot del 37% del total de periodistes d’aquest gènere, segons destaquen ales conclusions les autores de l’anàlisi, Carolina Barber, Maria Àngels Cabré i Marta Corcoy.

En una lliga global de mitjans, el més paritari seria 8TV, amb un 35,92% d’opinadores i el menys l’ABC, amb només un 15,45%.

Una anàlisi una mica més complerta de les dades permet concloure que la discriminació de gènere no diferencia entre mitjans públics i privats, ja que si bé les emissores públiques RNE i Catalunya Ràdio són les més paritàries amb un 34,99 i 32,55% respectivament, La Xarxa es troba a la zona baixa de la classificació amb només el 21,21% i és un canal públic –el 33, amb un 16,66%- la televisió més desigual. Tampoc pot deduir-se una diferència substancial segons la ideologia del mitjà. La més aviat conservadora 8TV és la més paritària de totes mentre que El País encapçala el rànquing entre els diaris amb un 25,86%. I si bé l’ABC és el mitjà amb menys presència de dones, aquest està seguit de prop per la Cadena Ser, que només inclou un 16,66% de dones.

Pel que fa a programes, els que més s’acosten tímidament a la paritat –sense arribar-hi- serien Directe 4.0 de Ràdio 4 –amb un 40% de convidades- i Gent de Paraula de TVE, amb un 42,85. Ambdós coincideixen en grup de comunicació, però també en el fet d’estar dirigits per dones, Xantal Llavina i Cristina Puig respectivament. En aquest sentit, les autores de l’estudi posen l’accent en el fet que només tres dels 10 programes de ràdio, dos dels 11 de televisió i cap dels diaris analitzats estan dirigits per una dona –en tot Catalunya només Anna Muñoz dirigeix el Diari de Terrassa. Una dada que les autores de l’estudi troben determinant a l’hora d’explicar el baix percentatge de dones convidades a opinar als mitjans.

Tampoc és paritària la presència de dones per seccions. Així, les seccions d’entrevistes –algunes de les quals són incloses com opinió a l’estudi- tendeixen a incrementar la presència femenina i en el cas dels diaris, les seccions analitzades més paritàries són les “contres” de l’Ara i El País. Al contrari, les columnes d’opinió i les tertúlies d’actualitat les veus de les dones encara es redueixen més. Si bé la secció La Tercera d’ABC és la que mostra el registre més decebedor –cap dona opinant durant els 15 dies que va ser analitzada,- les autores es fixen especialment en el cas del programa 8 al Dia, el més paritari de tota la televisió gràcies a incloure fins a un 57,14% de dones al seu espai “Entrevista”, un percentatge que cau fins a un 14,7% en la “Tertúlia d’actualitat”.

Pel que fa a la rellevància de les opinadores, l’actual estudi es remet a l’informe “Qui són els què ens marquen l’opinió?” elaborat per Mèdia.cat, on es posava de relleu que només hi havia una dona entre els deu opinadors més influents de Catalunya. “És evident que l’opinió d’una dona, per autoritzada que sigui (com és sens dubte el seu cas), no és suficient per representar la veu de totes les dones”, asseguren en l’anàlisi de l’estudi de l’Observatori Cultural de Gènere.