El Mundial de Natació va començar amb polèmica. Si bé la xiulada a l’himne espanyol hagués passat quasi desapercebuda de no ser per la piulada insultant del director adjunt de la Marca Espanya, sí que va servir per tapar un altre fet molt més transcendental: la no assistència de cap representant del Govern espanyol a la cerimònia d’inauguració, un fet inaudit fins al moment i al que molts pocs articles li han donat rellevància.

Però un cop passat el moment “polític” toca l’hora dels esports. El moment en que els mitjans catalans majoritaris normalitzen l’espanyolitat d’una delegació composta per 39 esportistes de Catalunya, als que cal sumar-hi una nedadora valenciana i una altra de mallorquina a més de dos waterpolistes nacionalitzats espanyols però que a la pràctica són ciutadans catalans i, de fet, han competit amb la selecció catalana. Un total de 43 esportistes dels Països Catalans per una delegació de 69, el 62,3%.

Això no ha impedit que La Vanguardia dediqués una portada a la medalla d’argent aconseguida per l’equip de natació sincronitzada format per cinc catalanes i una mallorquina d’un total de vuit participants. Última Hora, per exemple, tot i no renegar de “l’espanyolitat” de l’equip, almenys va destacar al titular la presència de Margalida Crespí.

Seguint amb el diari del Grup Godó, al seu especial dedicat al Mundial repeteix fins a sis vegades l’espanyolitat de tots els esportistes de les seves notícies, incloent les referències individuals a Ona Carbonell i Marga Crespí –catalana i mallorquina- o Yurema Requena i Érika Villaécija –valenciana i catalana-.

Encara pitjor és el tractament al Mundo Deportivo, el diari esportiu del mateix grup i el més venut a Catalunya, que no sols destaca “l’espanyolitat” dels equips, sinó que defineix també com a espanyola la catalana Villaécija i deixa sense descripció la també catalana Ona Carbonell.

L’Sport només millora mínimament aquest registre en recordar la catalanitat de Carbonell en solitari, però de nou, quan fa parell amb Crespí són definides com “dupla espanyola”.

Cap d’aquest mitjans –excepte un article d’opinió a La Vanguardia– tampoc ha informat de les més de 700 persones vinculades al món de la natació que han signat un manifest en favor de la independència amb l’argument que “vam competir per Espanya perquè era el que hi havia però hauríem preferit per-ho per Catalunya”.