Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Entrevista a Jaume Asens, advocat de l’Observatori dels Drets Socials, Econòmics i Culturals (DESC), personat com acusació particular en el cas Bárcenas i investigat pel jutge Pablo Ruz per tuitejar en directe una declaració.

Retransmetre via Twitter una declaració judicial és delicte?

No hi ha cap norma que impedeixi a les parts informar d’un procediment judicial a no ser que s’hagi establert secret de sumari, que no és el cas. L’única diferència entre piular les declaracions mentre es fan i fer una roda de premsa en acabar és temporal. I en aquest cas el temps era important, ja que es tractava que els periodistes tinguessin la informació abans de la roda de premsa de Rajoy, que començava just quan acabava la declaració. Vam entendre [l’equip jurídic del DESC] que aquesta era una informació de gran interès públic i vam aprofitar les escletxes que ens donen les noves tecnologies per forçar la màquina.

Tot i així, el jutge Pablo Ruz va enfadar-se molt amb vosaltres.

Bé, és realment curiós que Ruz mostri ara un interès tan gran en el control de la informació. Si hagués escorcollat el pis o el despatx de Bárcenas com li vam sol·licitar o hagués demanat a la companyies telefònica un peritatge dels seus mòbils –amb qui va parlar, quantes vegades, quanta estona, des d’on…- ara no ens trobaríem en una situació en que és Bárcenas qui, amb el control de la informació, controla el ritme i l’abast del procés. És una situació inèdita en que l’acusat tingui en el seu poder tota la informació rellevant i la pugui administrar segons els interessos de la seva estratègia de defensa, jurídica i política.

Ruz va adduir que era per respecte a la intimitat de Bárcenas.

Aquest excés de prudència és extremadament estrany en un procés judicial. Cal pensar que en delictes molt menys greus, com un cas recent d’un piquet durant la vaga general la policia va portar peritatges de la geolocalització dels mòbils dels acusats. Cal tenir en compte que en els delictes econòmics els instruments del delicte són telèfons i ordinadors, sinó es confisquen aquests, no sols no es pot garantir que no es destrueixin proves, sinó tampoc que no es segueixi delinquint.

Com s’explicaria aquest excés de prudència en un cas així?

Bé, hi ha uns condicionants generals. Als delinqüents de classe alta se’ls tracta molt diferent que als de classe baixa. És molt més greu el que ha fet Bárcenas que el que pugui fer un desesperat que roba una bossa, tant pel dany que provoca com per les seves motivacions, ja que no parteix d’un context socioeconòmic en que es pugui dir que delinqueix per necessitat. Tot i això a Bárcenas se’l tracta infinitament millor que al carterista. Detalls com el fet que demanés declarar amb corbata i el jutge ordenés que se n’hi deixés una són simptomàtics. Amb les compareixences de Millet, per exemple, passava el mateix.

Després és obvi que l’Audiència Nacional és un jutjat especialment polititzat –i per tant mediatitzat,- i especialment Ruz, qui deu el seu càrrec a les decisions d’un Consell General del Poder Judicial extremadament polititzat. Llavors cal recordar sempre que, a pesar de les aparences, com millor li vagi a Bárcenas millor per al PP.

Així doncs, qui segueix tenint la informació, i per tant el poder, és Bárcenas fins i tot des de la presó.

Sí, i el més paradoxal de tot és que quan el jutge li pregunta on té els documents i Bárcenas li respon “a la caixa forta de casa meva”. I ni tan sols llavors s’ordena un escorcoll per saber l’abast real de tota la informació. Per que és obvi que el que està fent fins ara Bárcenas és una voladura controlada. Dóna la informació que vol i quan vol. I quan una part no li interessa, no afecta als seus enemics més directes, li apareixen misterioses llacunes a la memòria.

Piulant en directe la seva declaració vam voler fer una humil aportació a posar llum i taquígrafs a la corrupció, l’única forma realment eficaç que hi ha de combatre-la.

I tanta importància tenen aquestes filtracions com per a que l’ABC li dediqui un editorial i ho destaqui a portada?

[Riu] No ho sé, però és evident que el paper que està fent l’ABC en aquest cas és de valedor del règim. Un paper equiparable al que va tenir El Mundo amb el tema de l’11-M. Llavors es tracta de desviar l’atenció, de parlar de coses secundàries, d’intentar que la gent es perdi.

Al marge de casos més extrems com l’ABC, com valoraries la cobertura del cas Bárcenas als mitjans?

No ho he analitzat en profunditat. Crec que en general és prou bona. En tot cas potser es podria criticar que no s’adonen o no reflecteixen la importància del que està passant. És un cas molt greu que va més enllà d’un simple finançament il·legal. Revela al PP en si com una estructura mafiosa i això en un context de crisi del règim molt greu. Crec que estem vivint uns moments de fi de règim i potser el periodisme ho hauria d’explicar així.