Els gòl·lums de Catalunya Ràdio

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Després de l’esperat comiat de Manuel Fuentes, ara els gestors de Catalunya Ràdio sembla que tenen dificultats a trobar-li un substitut que estigui a l’alçada (de l’ensulsiada d’audiència que ha patit El Matí aquests darrers temps?).

Diuen que és cosa de la política que no enn trobin cap i potser tenen raó els qui ho fan córrer: hem vist massa vegades com aquest programa poti-poti, a cops cementiri d’elefants de molts tertulians que viuen de la mamella o cigala pública –segons el cas–, ha estat com l’anell dels gòl·lums de torn que, amb el minoritari poder de les urnes, han volgut realitzar aquella somniada temptació (leninista o goebbelsiana) de la propaganda política a tort i a dret.

Es tractava –sembla que encara es tracta– que el «conductor» de torn (faci o no de periodista) es comporti com cal davant el tresor rebut, amb l’agraïment corresponent i se sotmeti a tot allò que desitja l’amo, si fa no fa com els pobres cans que llepen la mà de qui els peixa. I dic que «es tracta» perquè a sis setmanes del retorn del programa El Matí, a Catalunya Ràdio encara cerquen qui ha de substituir el fins ara locutor estel·lar: que si la Terribas, que si el Rovira, que si aquest o aquella…, tret d’una cosa tan simple de fer com que la pròpia gent de la casa (la que encara quedi abans de l’imminent ERO), els periodistes, triïn qui se’n pot fer càrrec a partir de criteris estrictament professionals.

A tot estirar, fins i tot es podria decidir una cosa encara més simple: suprimir el programa i començar de cap i de nou amb una altra manera de fer que allunyi els gòl·lums de torn i els falsos tresors del nostre periodisme sobirà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.