Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Poden els treballadors decidir sobre el funcionament de l’empresa, la seva direcció estratègica o fins i tot escollir el responsable de recursos humans? L’actual sistema en que la propietat deté tot el control és l’únic possible o tan sols el més eficient? O proposar alternatives més col·laboratives i participatives queda en el terreny de la pura utopia?

Els treballadors de TV3 tenen respostes clares a les anteriors preguntes i demanen ser escoltats. Per això han creat una Comissió de Cogestió per proposar un canvi radical en la forma en que es gestiona la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per tal que els treballadors, no sols puguin opinar sobre possibles millores en el seu funcionament, sinó que la seva veu sigui determinant a l’hora de prendre les decisions importants i fins i tot escollir els membres de la direcció.

Amb una taula rodona al Col·legi de Periodistes i acompanyats pels secretaris generals de CCOO i UGT –Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez respectivament,- i el director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, Albert Serra, la Comissió de Cogestió de TV3 presenta aquest matí els resultats de la seva feina.

La vigília ja van aconseguir que tots els grups parlamentaris avalessin per unanimitat estudiar la seva proposta i el Parlament crearà una comissió al setembre on hi participaran polítics, però també treballadors, experts i entitats cíviques.

Model alemany

En contra del que es pugui pensar, la proposta de la Comissió de Cogestió no neix del no-res, sinó que es basa en el model empresarial alemany. En aquell país, des dels anys 50 existeix una llei que obliga a totes les empreses de més de 2.000 treballadors –públiques o privades- a tenir un Consell de Vigilància compost a part iguals entre la propietat de l’empresa i els treballadors amb capacitat de nomenar i cessar directius, elaborar plans estratègics i també intervenir en el funcionament quotidià dels centres de treball. Un sistema que –segons els experts consultats per aquesta Comissió- ha estat bàsic a l’hora de desenvolupar una cultura empresarial basada en la responsabilitat social, l’excel·lència i la innovació.

Segons defensen al document, en qualsevol empresa hi ha propietat, treballadors i alta direcció. Mentre els dos primers tenen interessos a curt, mig i llarg termini, els tercers només a curt i sovint prevalen interessos personals –encara que alertin de la “integritat” d’alguns dels components d’aquestes altes direccions. Com a exemple destaquen que “durant els 30 anys d’existència, TV3 ha tingut nou directors i la CCMA deu directors generals: un cada 3 anys, menys d’una legislatura”.

Així doncs, el model de cogestió permetria desenvolupar un sistema més “flexible, eficaç i que aprofités el coneixement i experiència acumulades per la plantilla”, o almenys molt més que l’actual model que titllen de “piramidal, opac i clarament deficient”.

ERO a banda

Jordi Vilardell, de la Comissió de Cogestió, en declaracions a Mèdia.cat ha volgut separar aquesta proposta de l’ERO. “Un tema és quina capacitat té el Parlament per dotar els mitjans públics d’un pressupost més o menys gran i l’altre és com es gestiona aquest pressupost. Creiem que hi ha marge per a millorar la gestió”. Però això tampoc amaga que la proposta neix com una resposta a les retallades, empobriment del servei públic i amenaces –ara concretades amb l’ERO- d’acomiadaments. “Volíem fer una proposta en positiu, que servís per ajudar a sortir de l’atzucac atzucac de retallades i degradació dels serveis públics i que a més pensem que és extensible a la resta d’empreses públiques catalanes”.

Per ara han rebut el suport de CCOO, UGT, el Sindicat de Periodistes i el Col·lectiu Ronda, un dels principals despatxos d’advocats de Catalunya que, a més, és una cooperativa. Vilardell destaca que els sindicats han vist en la proposta una “oportunitat per tal de canviar la cultura empresarial catalana” i espera que la seva feina serveixi per “crear un embrió d’un model català d’autogestió”.

Pel que fa a la part política, Vilardell reconeix que l’ha “sorprès gratament” el suport unànime rebut fins ara, un punt que considera imprescindible, ja que “aquest és un acord que precisa de majories àmplies”. Per aconseguir-ho –recorda- ha calgut acumular arguments: “Models de cogestió n’hi ha molts i de tendències molt diferents, l’alemany és més proper al socialdemòcrata, però del moviment obrer i l’esquerra hi ha tota l’experiència cooperativista i per part del liberalisme hi ha les stock options de les empreses punteres del Silicon Valley i els cercles de qualitat japonesos. Són models molt diferents però que tenen en comú democratitzar les empreses. Ara haurem d’estudiar que en podem aprendre de cadascun i que i com es pot aplicar a casa nostra”.