Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

¿S’està convertint Twitter en l’equivalent de la ‘secció de comentaris’ als diaris digitals? És un pensament recurrent, aquests darrers dies i que crec és compartit; no en la literalitat, sinó en el fons; per uns quants col·legues. Un i altre àmbit –la xarxa social i l’espai de participació dels mitjans– semblen competir avui en cridòria i insults. En Jordi Armadans i en Francesc Dalmasses s’han referit darrerament a l’empobriment del debat a Twitter… Certament, sembla que vagi guanyant pes la fórmula que propaga ira, desinformació i maldestres consignes. Ho resumia ahir l’Eva Piquer: “Mal si fas, mal si no fas. Som així. Sobretot al Twitter.”

Ja fa temps que vaig deixar de llegir els comentaris que acompanyen els continguts publicats online per la majoria de diaris. Però continuo utilitzant Twitter, i cada vegada més. Malgrat tot.

S’ha empobrit, doncs, el debat a Twitter? Diguem que s’ha empobrit el debat. I a Twitter també, és clar, tal i com la decepció, la perplexitat, el malhumor i el cinisme han anat degradant sensiblement la conversa en sobretaules, salons de plens o tertúlies de la ràdio. Això sí, podem concedir que el canal social, volàtil i imprevisible àgora, ha esdevingut avui el lloc on es representa millor l’accelerada i polaritzada conversa ciutadana.

Però el cert és que hi ha tants “Twitter” com usuaris. Vull dir que allò que conforma la nostra experiència al canal és la suma de les actualitzacions de la gent a qui seguim –i que veiem en el nostre TL– i les seves i nostres interaccions, també quan decidim treure, o no, el nas en algun hashtag. Twitter és la gran conversa, deien els ‘gurús’ de fa una eternitat (uns pocs anys), però no és una ‘conversa’ que ens ve donada com un càstig o una fatalitat. És, ha de ser, la ‘nostra’ conversa, nosaltres decidim.

¿S’està convertint Twitter en l’equivalent de la ‘secció de comentaris’ als diaris digitals? Si la resposta és sí, potser és el moment d’aplicar algunes mesures correctores per aconseguir una experiència més plaent i enriquidora. Ser a les xarxes socials implica una feina constant de ‘manteniment’, una tasca que sovint s’assembla a la del jardiner, per la paciència i la capacitat d’observació, per la cura en la poda i el reg.

Jo he anat introduint diferents pràctiques de filtratge per no quedar ofegat en l’improperi i la demagògia més estèril. Potser també la meva actitud ha esdevingut més selectiva, i distant. El que exposo a continuació és la meva recepta personal:

Per una banda, m’he fet militantment selectiu (que no vol dir restrictiu) amb la gent que segueixo i no dubto a fer unfollow a carrega les tintes a un cantó i un altre (sóc poc amic de ‘blocar’, tanmateix). Sovint oblidem el més obvi: que podem escollir a qui seguim i que, per tant, podem triar quin tipus de música escoltarem al nostre TL: hi guanyarà l’humor i la transgressió? El debat o la reflexió? Serà un altaveu de les nostres conviccions o serà un espai crític per a enriquir-les? Ho podem triar!

D’altra banda, sóc un usuari intensiu de llistes: això em permet una lectura segmentada dels continguts, per tema, zona, actitud… Per exemple, m’ha estat útil aplegar en una llista fakes i perfils humorístics i en una altra els Twitters de mitjans, amb les hard-news. Les llistes poden ser públiques o privades. Entre les privades jo en tinc una d’especialment selectiva, on mantinc els 75 perfils imperdibles. Els dies de molta feina, és l’únic ‘Twitter’ que veig.

He utilitzat i utilitzo determinades suites (Hootsuite, Tweetdeck, etc), que permeten filtrar i eliminar temporalment del nostre TL (sempre que hi accedim des de la seva plataforma) les actualitzacions fetes amb determinats hashtags o des d’alguns perfils. Útil quan voleu emmudir les piulades sobre un determinat tema (un partit de futbol, una conferència, etc), sense haver de fer impopulars unfollows massius.

Sóc força reticent a llençar-me a la piscina dels hashtags més massius clicant a l’etiqueta en ‘brut’ i veure què passa… segurament ja he esgotat la meva quota de morbositat per una bona colla d’anys. En el cas d’interessar-me una determinada qüestió aprofito l’opció que ofereix el web de Twitter de veure quina de les persones que jo segueixo ha dit alguna cosa utilitzant el hashtag en qüestió o opto per aquelles etiquetes consensuades i lliures de trolls, les més especialitzades (normalment). En aquest sentit, tinc algunes ‘cerques’ guardades per accedir-hi amb rapidesa i comoditat.

Cap d’aquestes solucions millorarà el debat a Twitter per la senzilla raó que millorar el debat a Twitter, així, en conjunt i en abstracte, és literalment impossible; ja estarà bé si ens ajuda a endreçar una mica el nostre TL. Tampoc ens protegirà de totes les interferències: haurem de saber conviure amb aquells RT que volen denunciar la ‘catalanofòbia’ però que ens espatllen l’esmorzar, els atacs persistents d’un troll… Ja està bé, així, de fet, Twitter no pot, ni ha de ser, una bombolla.

En tot cas, aquest article ha volgut servir per donar algunes eines per millorar l’experiència personal a Twitter, la xarxa social que cal cuidar com jardiners perquè no deixi de un espai de reflexió i informació tan engrescador com… imprescindible.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.