Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi ha aquella idea que quan escrius, i parlo sobretot d’articles d’opinió, però no només, t’has d’oblidar de les pressions o mirades que recauran sobre el teu article i escriure amb llibertat de càrrecs mentals. Que quan menys hi pensis i en sàpigues, de les conseqüències que pot tenir l’escrit, millor. “Si hi pensés, em paral·litzaria”. “Hi ha coses que és millor no saber”. En el periodisme musical, això vol dir no pensar en l’artista (que potser és d’aquí i et llegirà), ni en la discogràfica o mànager (extremadament susceptibles amb el que es digui de la seva criatura), ni en els fans (que no toleraran cap crítica amb el seu ídol), ni en els teus caps (que podrien considerar que el que dius pot fer empipar el director) ni en el director (que podria considerar que el que dius pot fer empipar algun lector).

Però, en realitat, ha de ser exactament a l’inrevés: cal tenir presents totes i cadascuna d’aquestes mirades, d’aquestes pressions i insinuacions i imaginacions (de vegades, només són això); has de saber que potser decebràs algú, que contrariaràs el de més enllà i que potser aquella promotora t’escatimarà un passi vip. Has de saber-ho i, després, respirar fondo i tirar pel dret amb totes les precaucions que consideris necessàries i tota la finezza de la qual siguis capaç. Les formes no les hem de perdre!

Que quan escrius no has de pensar en el que pot passar? I tant que sí, has de ser conscient de tots els perills, perquè coneixent-los, els teus arguments encara tindran més solidesa, més punts d’ancoratge, i seran millors. I, escolteu, al cap i a la fi, estem parlant de música, de cultura… No hi ha vides en joc, almenys per ara (tot i que ressona un tam-tam inquietant). I en el fons, reconeguem-ho, els periodistes que cobrim aquestes àrees als diaris tenim una sort infinita respecte els companys que breguen cada dia amb la informació política, que té a veure amb el poder on sí que hi ha víctimes de guerra.

Aquesta és la teoria, esclar. Ho dic repetint-m’ho en veu alta perquè els camins de la professió diària de vegades t’aparten, poc a poc i sense que t’adonis, del camí correcte. Al capdavall, fem el que podem. Però mirar d’escriure un article desconnectat del que t’envolta és com aquell músic que no vol escoltar música dels altres perquè no l’influeixi: a més de difícil, és el reflex d’una fonda feblesa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.