I que els cavernícoles bramin tant com vulguin!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Estareu al cas que la vinyeta que acompanya aquest text ha estat publicada aquest, dimarts, 30 de juliol, per El Punt Avui al conegut espai satíric “La Punxa d’en Jap”. I què ha passat? Doncs que la caverna mediàtica espanyola (i també alguna d’autòctona) s’ha alçat en armes perquè, diu, se’n riu de les víctimes de l’accident de Galícia… De les víctimes? Ja em direu on!?!?!?!? I per què ho hauria de fer???

Els governs espanyols, quan tenen un problema, no acostumen a mirar de solucionar-lo, sinó que es dediquen a buscar a qui poden encolomar-li la culpa. I en aquest cas, estaven tan cofois amb el seu conductor Fittipaldi i amb la seva premsa, tan seguidista, que quan algú ha tingut el valor d’insinuar que part de culpa de l’accident també podria ser per insuficiències de la infraestructura, no ho han dubtat ni un segon, i se li han llençat al coll.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara ja tenen dos culpables sobre qui canalitzar la ràbia del poble, el maquinista (el qual no acabarà sent culpable de la mort de Kennedy de miracle) i un dibuixant que ha gosat fer la seva feina. El fet que aquest últim, a més, sigui català, ha fet humitejar la roba interior de més d’un i més d’una.

Per més soroll que facin i mirin de desviar l’atenció disparant contra tot aquell que els assenyali amb el dit, encara hi ha moltes respostes que no tenim: Per què el sistema de seguretat de l’alta seguretat acaba a 4 kilòmetres d’una corba perillosa? Per què els ferits no van ser atesos a l’hospital més proper a l’accident? Per què estan tan preocupats en anunciar al món que el tren accidentat no és un AVE…?

Solidaritat amb els afectats per l’accident (només faltaria!), però també amb l’il·lustrador Jap, que ha tingut la valentia de fer denúncia quan, allà, gairebé tothom fa oficialisme. I que els cavernícoles bramin tant com vulguin!

Ps. Un cop més, la premsa catalana ha fet un paper lamentable en fer-se enrere d’una decisió pròpia i retirar una peça feta pública després dels crits de la caverna espanyola. Quan tindrem prou dignitat per mantenir-se fidels a les pròpies conviccions? I no parlo només d’aquest cas, amb la retirada de la vinyeta del diari El Punt Avui. En els darrers mesos hi ha hagut casos similars a la televisió pública catalana i en altres mitjans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.