El Barça, en blanc i negre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El proppassat dimecres 21 d’agost a la nit, ben tard, ben tard, vaig endreçar els plats del sopar i em vaig escarxofar al sofà. La primera final de la temporada es preveia interessant i no me la volia perdre. Per als que no segueixen el futbol, parlo de la final de la Supercopa d’Espanya jugada a les 11 de la nit contra l’Atlètic de Madrid. De seguida em va sobtar una cosa, els crits habituals de “Puta Barsa, puta Cataluña!” que els jugadors i aficionats culers han d’escoltar tot sovint quan juguen a estadis espanyols, van aparèixer molt abans que altres vegades.

Sense que cap jugador català fes cap falta lletja, sense que cap jugada polèmica encengués els ànims, sense que el partit hagués tingut temps d’escalfar-se… ja hi érem. “Puta Barsa, puta Cataluña!” cridava el Vicente Calderón tot esquitxat de rojigualdas alades. I què passava de diferent aquest cop? Ben senzill, el Barça jugava amb el segon equipament, la samarreta de la senyera, i això va accelerar el caldejament atlètic. De fet, crec que ja venien roents de casa.

I és que si llegim com ha tractat el tema la premsa espanyola, trobarem explicació, que no justificació, a l’actitud del públic de l’Atlètic de Madrid. Mentre alguns titulars i articles de webs esportives pocs rellevants fregaven el deliri: “El Barça vuelve a insultar a España” o “(…) Llevar la bandera catalana esta noche es una falta de respeto a la competición de los grandes campeones de España, (…) voluntad de menospreciar a los que piensan diferente y la de los españoles que aún siguen siendo del Barça.”, alguns dels diaris més llegits a Espanya titulaven la notícia com si fos una provocació planificada. Com l’esportiu Marca: “El Barça, con la senyera en Madrid” o el generalista ABC, “El Barça quiere estrenar la ‘senyera’ en Madrid”. Marca fins i tot ens anunciava que “podría haber algún problema”, encara que, sortosament, més avall ens aclaria que el conflicte només seria cromàtic. Gràcies per l’aclariment.

Gairebé tots els mitjans han emmascarat la informació amb un tel de desafiament polític i han fugit de les parts destacades de la notícia per donar altres dades als seus lectors. Dades tan irrellevants com que aquesta és la sisena vegada consecutiva que el FC Barcelona juga amb la segona samarreta al camp de l’Atlètic de Madrid, que molt sovint són les televisions qui demanen que els equips juguin amb una o una altra indumentària o que la decisió final de l’equipament que llueix cada equip és de l’àrbitre.

No puc estar més d’acord amb el comentarista tècnic de TV3 i ex jugador del FC Barcelona, Gerard López, que va recordar als espectadors irritats per la visió de la bandera catalana que “hi ha una opció als seus monitors de televisió que els permet abaixar el color i veure el partit en blanc i negre”. Impecable, Gerard! Potser així, veient el futbol tal i com veuen la vida, s’estalviarien alguna enrabiada i nosaltres algun insult.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.