Foto: Josep Comajoan

Un clàssic dels mitjans que es repeteix cada any –com les calors de l’estiu o les reaccions dels premiats per la loteria de Nadal- és l’inici de curs i els primers dies a les aules dels alumnes. Són reportatges similars –amb molt poques diferències- any rere any com l’angoixa dels pares de fills de tres anys que comencen la seva epopeia escolar, el cost de la “tornada a l’escola” –basat sovint en mitjanes difícilment digeribles- o, més recentment, el patiment de síndrome post-vacacional per estudiants.

És un guió que les creixents tensions que pateix la comunitat educativa –sobretot la pública- d’uns anys ençà només ha pogut modificar lleugerament –amb excepcions. Ni les retallades pressupostàries, ni la contínua pèrdua de qualitat i prestigi, ni el deteriorament de les infraestructures i pèrdues de drets laborals dels seus treballadors, ni algunes de les polèmiques mesures de la Llei Wert ni els intents de reduir o eliminar la presència del català a les aules.

Només cal comparar la presència i normalitat d’aquest tipus de reportatges amb la cobertura limitada que ha tingut una mobilització com la Marxa per l’educació pública, durant la qual centenars de persones van recórrer a peu la distància entre Ribes de Freser i Barcelona durant la darrera setmana d’agost. Tampoc han tingut massa ressò la piulada massiva pel dret a estudiar en valencià o l’anunci d’un tram de la Via Catalana en defensa de l’educació pública a Badalona.

Nomes a les Balears s’ha trencat de forma significativa aquesta tendència, però per a això ha calgut que es convoqui una vaga indefinida a l’ensenyament a partir del proper 13 de setembre i una important mobilització en solidaritat amb tres directors menorquins suspesos de forma fulminant per defensar un model educatiu en català.