‘The Newsroom’ i el ‘Coche Fantástico’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Em vaig empassar amb molt de gust la primera temporada de The Newsroom, la sèrie d’Aaron Sorkin que descriu la vida en uns informatius televisius. Els diàlegs, tot i que irreals, són ràpids, intel·ligents i divertits –precisament per això són irreals,- la trama, que cada capítol vincula a uns fets concrets de l’actualitat, enganxa força i sempre fan gràcia les ficcions que parlen d’un tema que toqui de prop, en aquest cas el periodisme.

Però això no m’impedeix per a que en una anàlisi freda reconegui que aquesta sèrie es troba al nivell del Coche Fantástico, la mítica sèrie dels anys 80 –en el seu moment també em va agradar molt- que va marcar una època per als nens de llavors. I es troben al mateix nivell per que ambdues produccions no són més que simple propaganda, encara que com tota bona propaganda tracten que no es noti massa. Bé, en el capítol centrat en l’assassinat de Bin Laden en això darrer no s’hi esmercen gaire.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sí, resultava increïble i risible l’argument d’una fundació privada que, armada amb una tecnologia súperavançada i secreta, es dedicava a aplicar la justícia amb les seves pròpies mans ja que l’estat (estatunidenc) n’era incapaç. Però més o menys al mateix nivell que el del multimilionari presentador de notícies que d’un dia per l’altre –i pel que s’entreveu per una qüestió d’amor- decideix deixar de ser un mercenari de la televisió escombraria per passar a ser un Dom Quixot de la informació veraç, plural i molesta; tot això amb la, més o menys, permissivitat dels seus amos, els propietaris de la televisió. The Newsroom millora molt els diàlegs que tenien Michael Knight i el cotxe KITT i no repeteix el mateix esquema argumental capítol rere capítol. És un producte molt més elaborat, però el seu plantejament propagandístic no varia massa del seu predecessor.

Em resulta impossible trobar-hi alguna lliçó aprofitable per a la feina quotidiana d’un periodista més enllà de recordar-li com les grans productores de ficció col·laboren amb els seus col·legues informatius a reforçar un mite de la llibertat de premsa sobre el que podríem escriure-hi molt.

P.D.1: Encara més propagandística –en aquest cas sobre la presumpta alçada ètica de la política estatunidenca- és The West Wing, l’altra sèrie d’Aaron Sorkin, però reconec que en aquest cas la pudor publicitària era massa forta i no vaig tenir paciència per passar del quart o cinquè episodi.

P.D.2: Per als que puguin pensar que The Newsroom és una sèrie d’esquerres, m’han dit (jo encara no l’he vist) que hi ha un capítol de la segona temporada centrat en el Occupy Wall Street que és tela marinera.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019