Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quina és la xifra de manifestants per a considerar que la mobilització de demà ha estat un èxit? A diferència d’una manifestació normal, aquest cop hi ha una dada exacta per saber si la convocatòria ha acomplert els seus objectius: omplir els més de 400 quilòmetres que separen el Pertús d’Alcanar i allargar-se el màxim possible tant al nord com al sud –prohibicions administratives a banda.

Aquesta claredat, que en principi hauria de ser una fortalesa conté també, paradoxalment, una de les seves febleses i que serà un dels principals arguments que esgrimiran els mitjans de comunicació que vulguin assegurar que la cadena humana ha estat un fracàs. Perquè, si finalment s’aconsegueix la fita d’omplir tot el recorregut de la cadena –un objectiu ja de per si complicadíssim, no sols per la qualitat de gent, sinó també per la seva logística- aquesta xifra quedarà molt per sota dels manifestants que van omplir la manifestació de la Diada de l’any passat. Llavors serà fàcil argumentar –ja es fa en algunes prèvies– que “l’independentisme per pistonada” o que “s’ha notat la radicalització de les reivindicacions, que eren menys transversals”, segons la línia editorial de cadascú.

I per molt que s’omplin els trams urbans de la Via, sempre hi haurà trams on s’omplirà justet i podran servir d’imatge als que vulguin justificar que s’ha complert “pels pèls”.

Gran part d’aquest problema prové de les pròpies xifres que es van donar per bones l’any passat. L’ANC, com a organitzadora, va assegurar que dos milions de persones havien assistit a la marxa, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van donar per bo el milió i mig –sent aquest número rodó el que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva,- la Delegació del Govern espanyol ho va rebaixar a les 600.000. Cap d’aquestes institucions, però, va explicar els càlculs que havien realitzat per arribar a aquestes conclusions.

Només El País i la Directa van publicar xifres pròpies de participants i van fer públic el seu sistema de recompte. El diari de PRISA va xifrar en 605.000 els assistents mentre que el setmanari barceloní va pujar la xifra al 1.056.000. Les notables diferències s’expliquen pels diferents carrers comptabilitzats pels equips d’un i altre mitjà –la Directa va comptar 60.000 persones al carrer Casp, tram que El País ni tan sols contempla- i divergents criteris sobre la densitat.

En tot cas i tenint en compte la impossibilitat de comptar realment una mobilització d’aquestes característiques, el més probable és que la xifra final es trobi entre aquestes dues. Això no sols va convertir la manifestació de l’any passat en la més nombrosa de tota la història de Catalunya, sinó que, en termes relatius en proporció als habitants, és probable que ho hagi estat també arreu del planeta.

Però és en relació a aquestes xifres que caldria comparar l’assistència a la cadena humana de demà i tenir en compte quants trams urbans estan duplicats o triplicats a l’hora d’aproximar-se a un càlcul numèric –que, en tot cas, hauria de ser una mica més fàcil que en una manifestació normal- i així poder valorar si està creixent o no la capacitat de mobilització de l’independentisme.