L’atracció per la informació falsa i tendenciosa

¿Com és que hi ha un sector prou important d’audiència que s’interessa per saber què diu l’anomenada “caverna mediàtica” sobre els esdeveniments com ara la Via Catalana de l’11 de Setembre? O, dit d’una altra manera: ¿per què ens atreuen tant les visions falses i tendencioses del que passa a Catalunya? Les informacions d’aquest estil, com ara la que publica Alerta Digital sobre els figurants de cartró en alguns trams de la Via Catalana, o Libertad Digital sobre la invasió de Castelló per part de Carod-Rovira i Lluís Llach, han estat de les més comentades a les xarxes socials.

Els mitjans de comunicació són un mirall de la societat en què vivim, sí. Però també és cert que cada mitjà pretén incidir i, amb més o menys dedicació, transformar la societat. També poden esdevenir eficaces corretges de transmissió d’interessos polítics, econòmics i de tota mena. És evident que tots els mitjans formen part d’un ecosistema comunicatiu, que no és més que el comportament de la societat mediatitzat o traslladat als mitjans de comunicació. Per definició, en tot ecosistema es produeixen interaccions, i en el dels mitjans també. Per tant, podem deduir molt encertadament, que hi ha gent que espera i valora aquestes informacions fraudulentes.

Les xarxes socials en línia han donat una nova dimensió al fenomen d’aquestes informacions malintencionades. També són un altaveu per a falses notícies o informacions de molt dubtosa qualitat. Tot i que també permeten posar en evidència aquest mal ús del periodisme a base de comentaris, produint un debat que, en realitat, és molt poc productiu. Tot plegat, dóna una idea de com de lluny estan els mitjans d’aquí i d’arreu del món que destaquen positivament l’esdeveniment de la Via Catalana dels mitjans que han optat per ridiculitzar-la.

El periodisme hauria de saber deslliurar-se de les manipulacions o distorsions interessades de la realitat, s’assoliria un nivell de discussió molt més interessant i profund dels punts de vista contraris. Fins i tot, la crítica i la ironia serien més atractives i enriquidores per a tots plegats. Per sort el mal periodisme és minoritari del tot, per desgràcia la crítica ben feta no ens atreu tant, almenys no és la més comentada. Un altre debat a les xarxes seria possible, i potser els esforços servirien per aprofundir en els allunyats punts de vista que separen el “periodisme de veritat” de les informacions falses i tendencioses, dels participants a la Via Catalana i dels que no volen entendre res.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.