És habitual, quan hi ha un esdeveniment d’una certa importància, que el suport de col·lectius o personalitats que suscita siguin notícia. S’ha vist, per exemple, al llarg d’aquest estiu amb la Via Catalana o amb la candidatura olímpica de Madrid, el suport a la qual d’esportistes com Rafael Nadal, Lionel Messi o Iker Casillas, van arribar a cobrir portades. En qualsevol contesa electoral són normals les notícies dels manifestos en suport a una o altra candidatura.

En canvi, sembla que aquest criteri no s’aplica quan es tracta d’altres tipus de protestes com es pot veure ara mateix amb la vaga de docents que avui s’inicia a les Illes Balears.

Aquesta mobilització és insòlita per molts motius –és indefinida, arrenca juntament amb el curs, està convocada per una assemblea de docents paral·lela als sindicats- però també perquè supera l’àmbit estrictament laboral i es converteix en l’expressió d’un malestar social que supera fins i tot la comunitat educativa. Per tot això és normal que avui sigui portada als diaris illencs i que fins i tot hagi obert informatius d’àmbit estatal -encara que ha estat força relegada pels de Barcelona o València,- però tot i així hi ha un aspecte cabdal sobre el que s’ha passat força de puntetes.

Al llarg de l’estiu i especialment durant els darrers dies la vaga ha anat ampliant progressivament els seus suports, no sols entre els col·lectius educatius –tots els sindicats del sector, associacions de directors i inspectors, AMPA, estudiants,- sinó també entitats socials i culturals, institucions, personalitats i molts internautes que aquest mateix matí convertien l’etiqueta #VagaIndefinidaDocents en tendència dominant a nivell mundial.

I no només dins les Illes, arreu dels Països Catalans i també a l’Estat espanyol, tot tipus de plataformes en defensa de l’ensenyament i entitats socials, culturals i polítiques han mostrat el seu suport a aquesta vaga, hi han col·laborat econòmicament i s’han convocat concentracions per aquesta tarda a València, Girona, Barcelona, Alacant i Castelló.

Però, per ara, aquestes mostres de solidaritat no semblen massa rellevants per a la majoria de mitjans. Diario de Mallorca ho limita a un únic paràgraf que informa només dels casos d’associacions illenques relacionades amb l’educació i Última Hora, en l’article principal, ni tan sols ho esmenta. Ara Balears, en canvi, sí publica una visió molt més global del conflicte, inclosa la creació de l’Assemblea de Docents, i recorda els 32 municipis que s’ha oposat al decret de trilingüisme, un dels principals detonants del conflicte. Però és el Diari de Balears, que ara només compta amb versió digital, qui ha publicat més abastament sobre les diferents mostres de solidaritat amb la mobilització.

Per la seva banda El Mundo, que a les Balears compta amb una edició local, ha optat per criminalitzar la vaga, primer publicant una carta del diputat del PP Antoni Camps que ha estat considerada “amenaçadora” pels sindicats docents i després amb titulars com que “Els professors vaguistes demanen a les famílies que fomentin el caos”.