Nosaltres?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi va haver un temps que els diaris, en situacions excepcionals, deixaven un espai a la portada per a l’arrencada de l’editorial. Havia de passar una cosa molt grossa perquè la direcció del mitjà en qüestió fes aquesta aposta, tenint en compte que a Catalunya no és costum que els periodistes facin grans posicionaments polítics o socials o que, fins i tot, un mitjà de comunicació demani el vot per a un partit. Potser un dels casos més recordats va ser l’editorial conjunt del 26 de novembre de 2009 dels 12 diaris editats a Catalunya, titulat ‘La dignitat de Catalunya’, davant la previsible interpretació restrictiva del nou Estatut per part del Tribunal Constitucional.

També més tard va arribar la moda de les cròniques interpretatives com un costum de resum contextualitzat i amb claus analítiques que ajudés el lector a saber el perquè dels moviments polítics i socials en un moment donat. Els grans teòrics del periodisme van defensar aquesta evolució assegurant que el lector volia saber més Why i menys What. Com que també era molt còmode no buscar Whats, no hi havia dia que es treiés punta a un mateix tema aprofitant qualsevol mínima declaració de primera o última hora. A les seccions de Política, els quatre anys d’espera de la sentència del TC, per seguir amb el mateix exemple, va provocar una tirallonga inacabable i gairebé ridícula d’obertures de secció. Un cap de maquetació, davant del costum diari d’aquells dies d’obertura a una línia, a cinc columnes i a cos 80, em va preguntar un dia: “el dia de la independència a quin cos tipogràfic haurem de titular?”.

Han passat moltes coses des d’aleshores, moltes portades, moltes caigudes de vendes, molts diaris que s’aprimen i molts ERO a les redaccions, i ha arribat una tercera moda de fidelització del lector a una línia editorial. Ja no cal arrencar l’opinió de la direcció des de la portada o no cal interpretar massa amb els arguments a favor i en contra. No. Ha arribat el moment del titular en primera persona del plural: el nosaltres, que inclou el posicionament del diari i, suposadament, el de la majoria dels seus lectors. La versió hardcore d’aquest nosaltres és posar una avioneta de l’empresa arrossegant una banderola i titulars enginyosos com  ‘Libertad de expresión’.

Si el nosaltres, l’avioneta o el titular enginyós són l’exclusiva, la gran aposta del dia, no cal gastar-se diners a comprar el diari.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.