Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Des de fa més de trenta anys, la Fundación Institucional Española organitza el concurs escolar “Què és un Rei per a tu?” pel que s’anima a alumnes de diferents escoles –públiques i privades- a plasmar la seva visió del Cap de l’Estat espanyol i la institució monàrquica en una obra artística. Amb orígens madrilenys, fa anys ja que el concurs va ampliar-se arreu de l’Estat espanyol i hi participen més de 20.000 nens de 1.800 escoles diferents. Els guanyadors de cada autonomia són rebuts en audiència pel propi monarca.

Cada any el concurs rep una important atenció mediàtica, primer a la premsa local i regional a mida que van sabent-se els diferents guanyadors autonòmics i, després, amb l’audiència “molt especial” –tal i com es descriu invariablement- amb els nens i nenes.

El concurs no permet –o almenys així ho reflecteixen els mitjans, ja que no ho explicita a les seves bases- oferir una visió crítica amb la Monarquia, sinó que es tracta de “lloar” al Monarca. Tots els mitjans s’han fet ressò del concurs, de forma més o menys destacada i alguns, com La Razón o El Mundo l’han elevat a l’alçada de mostra sociològica amb titulars com “El Rei és un superheroi o Dom Quixot, o així l’imaginen els nens” o “Els nens reconeixen la vàlua del Rei”. Ni tan sols la degradació de la imatge pública de la monarquia del darrer any ha fet baixar el to d’aquests titulars, encara que potser sí la importància que s’ha donat a la cobertura del concurs.

L’any 2012, però, aquest concurs va tenir una repercussió especialment política. La guanyadora catalana ho va fer amb una redacció on comparava Joan Carles amb el capità d’un vaixell que “ha d’evitar que cap mariner es llanci per la borda”. En declaracions als mitjans recollides per TVE l’estudiant explicava que “enmig de la tempesta el pitjor que pot passar és que els mariners agafin bots i marxin. A banda que enmig de la tempesta que els passarà, s’enfonsaran”. Diaris com La Razón –“Una nena catalana al Rei: tots hem d’intentar que ningú es tiri por la borda“- o La Vanguardia –“Una nena catalana dóna lliçons al Rei”- van aprofitar per treure’n ràpides conclusions polítiques on destacaven l’origen geogràfic de l’autora.

Aquest és només un exemple –i que a més es repeteix anualment amb l’activa participació de la Prefectura de l’Estat- de la participació política de nens reflectida amb normalitat als mitjans i que serveix per contextualitzar perfectament unes pràctiques que avui alguns volen presentar com “adoctrinament” o “ús de nens”.