L’entrada d’immigrants subsaharians que va produir-se ahir a les ciutats de Ceuta i Melilla va ser descrita de forma quasi unànime com un “assalt”. En realitat, més enllà de “l’impactant vídeo” –en paraules d’El Huffington Post– la majoria de mitjans catalans i espanyols van donar poca rellevància a la notícia i van limitar-se a reproduir les notes de premsa d’EFE i Europa Press. Aquesta darrera agència –distribuïdora del vídeo, se suposa que cedit pels cossos fronterers, encara que no se cita enlloc- a més especifica que els immigrants “irrompen a Melilla després d’un violent assalt”. També una arribada a la platja de Ceuta després de nedar 200 metres és definida com un “assalt”.

Un dels pocs diaris que elabora una peça pròpia i més desenvolupada –encara que signada des de Madrid- és El País. Aquest diari rebaixa la contundència verbal dels titulars, encara que segueix definint els fets com una “allau”. Dins el text, totes les fonts consultades són institucionals espanyoles –delegats del Govern espanyol a Ceuta i Melilla i Guàrdia Civil- a excepció de l’ONG CEAR que es limita a denunciar la violació dels drets humans per part de les autoritats marroquines. Per conèixer la versió dels propis migrants subsaharians persona cal anar al digital El Diario.es.

Casualment, però, el diari de PRISA publicava ahir mateix un ampli reportatge sobre emigració. En aquest cas, però, es tracta d’explicar la situació d’alguns dels 357.000 ciutadans de l’Estat espanyol que han emigrat a Argentina. L’article forma part d’una sèrie anomenada eufemísticament “expatriats per la crisi”  –encara que sí que està inclosa en les etiquetes sobre emigració- no parlar d’“allaus”, “pressió migratòria”, “màfies” ni “amuntegaments”, el vocabulari que domina la majoria de reportatges sobre immigració a l’Estat espanyol. Tampoc criminalitza els qui decideixin quedar-se a treballar a Argentina sense permís legal –alguns dels entrevistats reconeixen haver-ho fet- i sols avisa que aquesta opció els aboca a “feines en negre, sense cotització i sous més baixos”.

El reportatge està centrat en els testimonis dels propis migrants i dóna abundants consells per aquells que vulguin seguir-los. En cap moment cita cap versió oficial argentina o alguna font experta sobre com pot afectar l’economia o la societat del país llatinoamericà aquesta arribada d’immigrants.