“La intrahistòria de l’ERO a RTVV”, el drama viscut des de dins, de les persones, de les famílies, dels professionals de la ràdio televisió pública valenciana que, al mateix temps també eren ciutadans. Així va descriure Salut Alcover –presidenta del Comitè d’Empresa- el llibre Adéu RTVV, que ahir va presentar-se davant un auditori del Col·legi Major Rector Peset ple a rebentar.

L’acte, però, no era sols la presentació d’un llibre. Era alguna cosa més. Acompanyats d’algunes figures representatives de la cultura valenciana –Borja Penalba, Francesc Anyó, Tmàs de los Santos i Xavi Castillo- era la reivindicació pública de la resistència dels treballadors de l’ens, no sols per salvar els seus llocs de treball, sinó també un ideal d’un servei d’informació públic, de qualitat i en valencià per a tota la ciutadania. I també un recordatori que aquesta lluita no ha acabat. “Guanyarem”, va assegurar Alcover referint-se no soles a les esperances dipositades en una sentència judicial que anul·li l’ERO –el més gran aplicat mai al País Valencià- sinó també a l’arribada d’un nou Govern que “realment vullga una RTVV com ens mereixem”.

Aquesta sensació d’autohomenatge d’una gent que ho ha passat molt malament va conviure durant tot l’acte amb el missatge que “açò no ha acabat”, tal com va explicitar-ho la periodista acomiadada de Ràdio 9 Amàlia Garrigós, encarregada de conducció i les presentacions. “Tornarem” es deia, precisament, la cançó que Tomàs de los Santos va dedicar a l’ocupació d’un plató de Canal 9 el mateix dia que van fer-se públiques les xifres de l’ERO.

Xelo Miralles, també acomiadada de Canal 9 i actualment membre del Consell d’Administració a proposta socialista, va ser l’encarregada, però, de recordar que l’actual RTVV “refundada” no és la seva aposta de mitjà públic. “Rosa Vidal [actual directora general de RTVV] viu com en un conte de la fades on té un espill màgic que li diu que tot és preciós mentre tracta de negar la realitat”. Una realitat, insistia Miralles, en la que hi ha un ERO la legalitat del qual penja d’un fil, dissenyat i executat pels mateixos que van enfonsar RTVV i que avui encara continuen manegant-la i on es mantenen les mateixes pràctiques opaques i clientelars. “Qui accepta un joguet trencat no pot queixar-se si després aquest no funciona”, va assegurar referint-se a les demandes de Vidal que la possible nul·litat de l’ERO posarien en risc el seu projecte de “nova RTVV”.

El to més autocrític el va posar Julià Àlvaro, vice-president de de la Plataforma Mil de Nou, que agrupa els treballadors acomiadats. Àlvaro va reconèixer que com a treballador esperava que el jutjat li donés la raó i pogués recuperar un lloc de treball “guanyat en justa oposició” o en el pitjor dels casos li donessin una indemnització com més alta millor. Però al mateix temps reconeixia que “com a ciutadà” li dolia que al “cadàver putrefacte” de Canal 9 se li enterressin 100 milions d’euros més. “Hem de ser conscients que no tornarem als vells temps –va assegurar,- que haurem de treballar més i pitjor i que molts no tornarem mai a RTVV”. Aquell era un “model caducat” al que “hem de dir adéu per tal de dir hola a una cosa nova, sostenible i útil” ja que l’objectiu final no és tan una reivindicació laboral com una lluita per tenir un mitjà públic que va considerar “imprescindible”. “Avui als mitjans es juga tot i sense un mitjà públic potent que contraresti la influència dels privats. Tant per garantir la informació democràtica com la cohesió social”.

Adéu RTVV. Crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana és un recull de més de 80 articles escrits per diferents treballadors de l’ens al llarg dels dos darrers anys, període en que s’ha anat materialitzant l’ERO que ha acomiadat més de mil persones. Editat per Borja Flors i Vicent Climent, un periodista i un documentalista, també acomiadats de Canal 9, va revelant pas a pas com va ser el procés de degradació i després liquidació  de la ràdio televisió pública valenciana.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018