Una (altra) Diada incomparable

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els humans ens passem la vida comparant: cases, títols, cotxes, notes, panxes, sous. Metres quadrats, centímetres, cavalls, euros, dècimes, guanys, resultats. Un dels grans encerts de la Diada d’aquest any és que l’ANC és va empescar un repte que feia impossible la comparació amb l’any passat. Si haguéssim fet una altra manifestació massiva, tothom hauria mesurat si hi havia més o menys gent, més o menys incidents, més o menys somriures a les cares de la gent. La del 2012 és difícilment superable, tots ho sabem. Però no, la cadena humana només era comparable amb una Via Bàltica d’abans que existís internet. Incomparable, doncs. Hi ha la xifra d’assistents, sí. Difícil de mesurar, però encara més gent que l’any passat. I menys que l’any que ve. Tot i que a alguns els costi de veure i més d’acceptar, això va a més i no té marxa enrere. “We have reached the point of no return”: o ens enlairem o ens estavellem.

Hi ha una altra comparació possible, tot i que també molt complicada: el ressò mediàtic internacional. La meva impressió personal: aquest any, més quantitat i millor qualitat. Un any després, no hi havia efecte sorpresa. Els periodistes estrangers sabien que se’n preparava una de grossa i no s’ho van voler perdre. Els corresponsals de Madrid, cada cop més coneixedors del què està passant aquí, es van instal·lar uns dies a Barcelona i van destacar l’ambient festiu i el repte logístic de la Via Catalana. Els qui venien de la resta del món van comprovar de primera mà que Catalunya és dels pocs països, si no l’únic, capaços de dur a terme una mobilització ciutadana d’aquesta magnitud. Sense trencar ni un sol vidre, poca broma. L’única nota violenta, per si cal recordar-ho, va tenir lloc a Madrid per part d’elements de l’ultradreta que van mostrar a tot el món i a cara descoberta un contrapunt colpidor a la jornada de civisme que havia viscut el nostre país.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’endemà ens vam llevar amb les lletres d’independència davant la Sagrada Família a la portada del Wall Street Journal i amb cròniques positives i admirades a diaris d’arreu del món. El Finantial Times escrivia un editorial sobre la “Catalan question”, The Guardian demanava fotografies i vídeos de l’esdeveniment i les estelades ocupaven portades i minuts de televisió. Un dels molts objectius de la Via Catalana s’ha acomplert amb escreix: tornar a situar Catalunya i les seves reivindicacions, resumibles en una de ben clara, a l’agenda mediàtica mundial. Les reaccions dels primers ministres de Letònia i Lituània, molt simbòliques i importants, en van ser la primera conseqüència política directa. El president Artur Mas va publicar un article al New York Times, i això no és a l’abast de tothom, però jo personalment em quedo amb el magnífic titular d’un article del conseller Homs a The Guardian: “Spain has let Catalonia down, now it must let it go”. Escrit per algú del diari, que consti. Brillant i premonitori.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019