Avui es compleix el 36è aniversari de l’atemptat d’extrema dreta contra la revista satírica El Papus de Barcelona. Aquell dia va esclatar una potent bomba a l’entrada de l’edifici situat al número 77 del carrer Tallers, que la redacció d’El Papus compartia amb altre oficines i negocis. El resultat va ser la mort del conserge de l’immoble, Juan Peñalver, setze ferits i elevats danys materials.

La revista havia rebut, prèviament, nombroses amenaces que mai havien estat investigades per la policia ni els jutjats, molt més ocupats en aplicar les nombroses multes i segrestos que patia de forma periòdica. El seu humor corrosiu i insubornable –especialment amb l’extrema dreta, l’Església catòlica i la direcció que estava prenent la transició,- era massa molest.

La policia tampoc va prendre’s massa seriosament la investigació i a hores d’ara, no sols no s’han detingut els autors materials de l’atemptat sinó que fins i tot hi ha dubtes de quin grupuscle en va ser el responsable. Encara que va ser reivindicat per l’Aliança Anticomunista Apostòlica, investigacions posteriors han apuntat cap a Juventudes Españolas a Pie. Durant aquella època no van ser pocs els que van creure que al darrere hi havia –per acció o per omissió- la llarga mà dels cossos policials.

Però la impunitat no va ser només penal. Tampoc hi va haver una condemna política ni un suport a les víctimes per part de cap institució, fins al punt que l’atemptat va quedar enterrat i oblidat fins que l’any 2011 un documental dirigit per David Fernández –fill d’un dels dibuixants d’El Papus- va tornar a treure el tema a la llum. Precisament, un dels principals problemes que va tenir Fernández –a banda de la no col·laboració de la policia i la Delegació del Govern espanyol- va ser la negativa de les víctimes a participar-hi. Les seqüeles psicològiques de l’atemptat i posterior abandonament eren massa fortes. Un any després, el 2011, el documental seria retransmès pel segons canal de TVE, això sí, un divendres d’agost a dos quarts d’onze de la nit.

El Papus, però, va resistir l’atemptat –va publicar un número especial que costava 100 pessetes com a bo solidari i no va deixar de publicar-se fins el 1986, quan la baixada de vendes la va obligar a tancar o –segons alguns historiadors- a reconvertir-se en El Jueves. Per les seves pàgines van publicar alguns dels millors dibuixants de l’època –Ivá, Òscar Nebreda, Fer, L’Avi, Manel, Gin o Ventura & Nieto- a més de periodistes com Manuel Vázquez-Montalbán, Maruja Torres, Joan de Segarra o Antonio Franco.