I què n’hem après d’Alemanya?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No destaco per ser una persona amb gaire experiència. Pa tou, que dirien alguns. La caiguda del Mur de Berlín (la resta encara hi són i ningú en parla) em va agafar quan encara mirava com en Megazero procurava fer la guitza a la Noti, en Petri i la Nets. Tanmateix, m’atreveixo a dir que les últimes setmanes han estat de les més destacades si ens referim a la quantitat de temps destinat en els mitjans catalans a explicar i analitzar les eleccions d’Alemanya. Fa unes setmanes, una politòloga i amiga alemanya em comentava que havia quedat sorpresa de la quantitat d’aparicions d’Angela Merkel en els mitjans de comunicació de la península. “Més que a la pròpia Alemanya” ironitzava.

Més enllà de percepcions més o menys encertades, els últims dies hem tingut dosis informatives importants sobre el país que, des de l’arribada de la crisi, s’ha convertit, a nivell mediàtic també, en el decisor de totes les polítiques econòmiques als Països Catalans. Abans era diferent? Qui se’n recorda? La qüestió és que aquests dies hem tingut especials informatius amunt i avall a les ràdios del país, cròniques televisives, dossiers digitals i desenes de pàgines amb tinta (algunes arribades tard als quioscos) sobre Deutschland. I tot sense comptar les comparacions  entre Catalunya i els anys 30 del segle passat vingudes de les tasses de te del barri de Salamanca de Madrid. Ara bé, passada la voràgine, informativament, què ens queda d’Alemanya? En un exercici a les antípodes de la ciència, m’atreviria a dir que un resum sobre què recordarà la gent aquests dies seria: “Angela Merkel ha guanyat quasi amb majoria absoluta les eleccions gràcies al bon funcionament de l’economia alemanya. Els socialdemòcrates han fracassat en el seu intent de recuperar terreny a Merkel, els liberals s’han enfonsat i els euroescèptics, que són molt perillosos, quasi entren al Bundestag. Ah i Merkel ha guanyat i de molt”.

Relat, si més no incomplert. Destinant hores com mai a la informació sobre Alemanya, he acabat amb la sensació aquests dies que els catalans i les catalanes no tenim més coneixements ni arguments per explicar què ha portat Merkel a guanyar amb força les eleccions. Tenim 5 frases i cinc conclusions, però molts pocs matisos. No tenim més consciència ni hem après més sobre un dels actors polítics més importants en el dia a dia de la nostra societat tot i comptar amb hores i hores d’informació als mitjans. I no parlo d’aquells que comentàvem a twitter el minut a minut de diumenge; sinó de la majoria de gent que viu i (no) treballa als Països Catalans. Aquesta sí, majoria silenciosa. De fet, la majoria no ha pogut quasi ni sentir, per exemple, que hi havia opcions com els Verds o l’Esquerra participant en les eleccions. Bé, i quan n’hem sentit parlar, ha sigut amb definicions monolítiques com “els ex-comunistes de la RDA” designant un partit per un passat de fa més de 20 anys i no per les propostes que presenten a l’actualitat. Estranya decisió informativa.

Els mitjans de comunicació catalans, doncs, continuem mancats d’anàlisi i d’explicacions més enllà dels fets més explícits i de les repeticions de titulars més comuns. No és res de nou, cert. Però igual que si assolim la independència del país serà també per projectar una nova fórmula de fer política, fora bo que si a partir d’ara les eleccions d’Alemanya passen a ser, informativament, com les nord-americanes o les casolanes, provéssim d’innovar i projectar una manera diferent d’informar que acabés amb mancances del passat. Així, la propera vegada, el relat serà més ric i en els cafès de l’endemà al matí no sentirem tothom explicant exactament el mateix.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.