Durant els darrers anys, certs mitjans de l’Estat espanyol ha repetit insistentment que hi havia una campanya de persecució del castellà arreu dels Països Catalans. Anècdotes irrellevants elevades a categoria de titular de portada, manipulacions i fins i tot mentides han tractat de sostenir que avui dia hi ha ciutadans de l’Estat espanyol perseguits per raó de la llengua que parlen.

Paradoxalment, quan finalment hi ha una sentència judicial que equipara utilitzar una llengua oficial amb uns funcionaris a un delicte de desobediència i, per tant, condemna a sis mesos de presó a un ciutadà per aquest fet, això no és notícia.

És el cas de Carles Mateu, el veí d’Almenara (Plana Baixa), retingut i amenaçat per dos guàrdies civils per parlar-los en valencià. Tot i que en primera instància un jutge va donar la raó a Mateu i va absoldre’l de les denúncies d’anar sense cinturó i de negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia. Ara, però, l’Audiència Provincial de Castelló ha rectificat la sentència i ha condemnat Mateu en considerar que el fet de parlar en català als agents era una estratègia dilatòria de la prova d’alcoholèmia –que va sortir negativa- i per tant converteix el que a priori és un dret –dirigir-se a l’administració amb una llengua oficial- amb un delicte desobediència.

Tot i la noticiabilitat dels fets -per la seva gravetat, excepcionalitat i possible jurisprudència posterior- i la seva fàcil comprovació judicial, aquest a penes ha estat notícia. A banda dels digitals més simpatitzants amb el sobiranisme –Vilaweb, Nació Digital, La Veu del País Valencià, Directe.cat, Llibertat.cat, entre d’altres- només dos diaris en paper –Ara i El Punt Avui– s’ha fet ressò de la notícia. De Madrid, només Público se’n va fer ressò.

La polèmica política que ha desfermat el cas, amb denúncies al Congrés espanyol, per part del diputat d’ERC Joan Tardà, i al Parlament Europeu, per diferents eurodiputats catalans i bascos, ha provocat que hagi estat recollida per les grans agències d’informació com EFE o Europa Press. Però les breus notes de premsa a penes han estat reproduïdes a pocs mitjans més, entre ells Levante i el digital ElDiario.es. La protesta de Tardà a Madrid va quedar recollida en un teletip d’Europa Press centrat en el rebuig a la proposta de CiU d’incloure el català com a requisit per als funcionaris de justícia a Catalunya publicat a diferents mitjans.

Però no sols la premsa de Madrid més bel·ligerant amb el català ha ignorat la història. Mèdia.cat no ha trobat la notícia a altres mitjans valencians –ni tan sols els locals de Castelló o Las Provincias, que en altres ocasions ha dedicat amplis reportatges a “l’enaltiment nacionalista”. Tampoc hi ha cap referència als cercadors dels dos diaris de més tiratge de Barcelona –La Vanguardia i El Periódico- ni al 324.cat, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans.