Qui és Oaktree? Només la gent que hagi seguit amb deteniment la crisi desenvolupada a Panrico aquest setembre li sonarà el nom d’aquest fons de capital risc estatunidenc. Però fins i tot així, la majoria de notícies que hi han fet referència s’han limitat a assenyalar que es tractava “del fons propietari de l’empresa”, sense anar més lluny.

Oaktree és el que s’anomena en l’argot financer un “fons voltor”, especialitzat en la compra d’empreses amb dificultats per tal d’obtenir elevats dividends per als inversors encara que sigui a costa de destruir la capacitat productiva de la companyia.

La majoria d’informacions s’han limitat a publicar els teletips d’agències amb les diferents versions de la direcció o sindicals, sense entrar al fons de la qüestió. I dels pocs reportatges en que s’ha anat una mica més lluny s’han limitat a vagues referències sobre la crisi. La mala gestió –o bona, segons els interessos de qui es miri- d’Oaktree han quedat en un segon pla davant una cobertura limitada a l’escàndol dels 4.000 treballadors sense cobrar i l’ERO sagnant proposat per l’empresa. En un article fins i tot s’hi podia llegir que “el fons Oaktree no està disposat a assumir més números vermells ni a invertir més en la firma”.

A pesar de les voluminoses xifres de tota la història –4.000 persones afectades, amenaça de 1.900 llocs de treball, demandes de reducció salarial d’entre el 35 i el 45%- la cobertura general del cas ha estat força ínfima. I això sense comptar el valor qualitatiu de ser la productora de marques populars com els Donuts o Bollycao. Però la notícia no sols no ha ocupat portades ni editorials, sinó que, amb algunes excepcions, les peces pròpies dels diaris han estat comptades. El cercador de notícies de TV3 només permet trobar una notícia sobre el cas, i encara que té el valor de donar veu als treballadors –una altra mancança important de la cobertura- ni tan sols nombra Oaktree. Fins i tot premsa econòmica especialitzada ha liquidat el tema amb breus on s’inclouen tot tipus d’empreses amb problemes. I això durant la mateixa setmana en que Felip Puig s’atrevia a dir que “la crisi ja ha passat”.

Entre els diaris, els únics que han fet una cobertura mínimament desenvolupada han estat La Vanguardia i El País. És en aquests diaris, precisament, els únics on es pot trobar algunes referències al paper d’Oaktree en el desmantellament de l’empresa panificadora. El del diari de PRISA molt més més implícit que el del Grupo Godó molt més clar des del mateix titular: “I els financers van matar el Donut”.

I és que el titular de La Vanguardia no és gens exagerat. Panrico era una empresa familiar amb una forta expansió, molt consolidada i beneficis. La compra per part del fons de capital risc –també estatunidenc- Apax el 2005, en plena bombolla immobiliària va marcar el principi de la fi. Per tal de tractar de recuperar ràpidament el capital invertit i tornar el deute que havia generat la pròpia compra van vendre’s les fàbriques a l’estranger i tot els actius immobiliària, inclosa la pròpia seu de la companyia. El 2010, un cop l’empresa ja estava en crisi i amb el nou context econòmic va arribar Oaktree per tal de rostar-ne els ossos. Per saber més sobre el funcionament d’aquests “fons voltors” es pot llegir aquest article de l’economista José Moisés Martín.